Com has viscut aquesta època estranya?
Per sort, n’hem sortit tots bé, tant la meva família com jo mateix. Però el procés ha estat un mix de moments. Vaig començar a casa, confinat, amb la por de sortir al carrer i la responsabilitat de quedar-te a casa. Així vaig passar un mes sencer. Però vam començar a donar dinars solidaris a diferents entitats i això em va fer sortir de casa i anar a Barcelona per fer arrossos i fideuàs en alguns dels nostres restaurants. I hem acabat fent 50.000 plats solidaris, que és una barbaritat.
Gestos solidaris com aquest ens diuen que n’hem sortit millors del que hi vam entrar?
Com diu el Loquillo, amic meu i fan total, d’aquesta crisi en sortim més forts i amb més ganes d’ajudar la gent. I, ara, des del Kauai, he recuperat el fil i, amb l’ajut de l’Ajuntament, m’he posat en contacte amb la residència San Lorenzo i cada dimecres els envio un arròs de peix o una fideuà. Estem encantats d’oferir aquesta ajuda i crec que ells també que ens recordem d’ells. I vull seguir fent-ho d’ara endavant i intentaré fer-ho una mica més gran en el futur.
I les residències de la tercera edat han patit força…
Aquest arròs és un homenatge que els fem, perquè han estat mesos sense veure les seves famílies, confinats i patint, amb amics que se n’han anat. I no només els interns, sinó també els treballadors i treballadores de les residències que han fet una gran feina. A més, d’aquí a poc temps jo estaré allà dins (riu)… així que m’encantaria rebre un arròs d’aquests de tant en tant.
Ja ha començat la temporada de platges. Com ho viu el Kauai?
De moment està anant molt bé. Hem configurat tot el local amb les distàncies de seguretat, n’hem controlat l’aforament i mantenim totes les mesures d’higiene. Tenim la sort que aquest espai és molt gran i que ens podem repartir molt bé i complir la normativa. I és una passada perquè la gent se n’està adonant i ho respecta. No hem tingut cap problema.
Com a propietari de diversos restaurants, has tingut por pel que podria passar?
Si has fet les coses bé, no s’ha de tenir por. Ara bé, hi ha una sèrie de despeses fixes que s’han de seguir pagant i ha estat complicat. Costarà recuperar el que hem perdut en aquests mesos. En el cas del Kauai, s’ha escurçat molt l’estiu i costarà passar l’hivern. Hi ha altres restaurants que tinc a Barcelona, com la Casa Guinart de les Rambles, que patiran perquè viuen del turisme i ara mateix la Boqueria fa pena perquè no hi ha ningú i està molt tocada. La Torre d’Alta Mar, que està al telefèric, és com posar en marxa un portaavions i costa molt sense turistes. Llavors el que estem fent és negociar amb els propietaris per trobar solucions i esperant que el govern ens permeti mantenir els ERTO fins al setembre, per exemple.
La marca Barcelona ajuda?
És clar que sí! Barcelona té una marca molt potent que no se la carregarà la Covid-19. Però ha de tornar a arrencar: primer en bicicleta, després en moto i fins que agafem el cotxe ens costarà. Crec que serà un any dur i intentaré mantenir tots els meus restaurants oberts, malgrat que n’hi haurà que patiran. Però és el que vull, perquè vull seguir mantenint els meus restaurants i els meus més de cent empleats, que són família. Imagino que és el que t’explicarà qualsevol empresari que tingui una estructura al darrere que val molts diners i que aquests dies hem patit buscant la forma de mantenir-la. Però serem positius, que ja tindrem temps de plorar. Hem d’aguantar aquest any i esperem que l’any vinent tot sigui meravellós i que puguem tornar a fer el que fèiem fins fa uns mesos.
Ara que parlem dels teus restaurants, quin lloc ocupa el Kauai al teu cor?
El Kauai és el paradís. És molt especial. Tenir un restaurant al teu poble i al teu barri és una meravella. Poder sortir de casa i venir caminant a la feina és un luxe. I, a més, el Kauai s’ha convertit en un espai que coneix moltíssima gent de l’àrea metropolitana i tenim una acceptació brutal.
En una altra entrevista —fa anys— deies que Gavà era l’Eivissa de Barcelona. Era una boutade o realment ho penses?
No, no. Ho mantinc. Això és una meravella, això són les Balears. Aquí desconnectes de tot. Tenim un passeig preciós, una platja molt ben cuidada, els millors equipaments… Jo estic encantat de viure aquí. Ho estem fent molt bé i ho hem de mantenir, ho hem de cuidar. Que no tenim el volum de gent d’altres pobles amb costa? És clar, però jo ho prefereixo així.
Potser no ens ha anat malament estar amagats darrere d’altres ciutats amb més oferta…
Nosaltres no tenim discoteques ni locals d’oci nocturn. Però a mi no m’interessen aquests tipus de negoci perquè la nit és molt complicada. Qui vulgui viure la nit, que ho faci en altres llocs; nosaltres estem molt bé així. I Gavà cada cop és més coneguda i s’està fent una marca ben bona.
S’acosta Sant Joan. Fareu revetlla?
Més que revetlla, m’agrada dir-li sopar de Sant Joan. Perquè, per exemple, no podem tenir pista de ball. Qui vulgui ballar, que ho faci des de la seva cadira. Però passarem molt bona nit i ja tenim força reserves. A més, amb la platja tancada, cosa que em sembla molt bé.
Qui vingui al Kauai es trobarà el de sempre o heu retallat la carta?
L’hem retallada una mica, però l’anirem ampliant quan obrim tots els dies, que serà a partir de Sant Joan. I, per cert, no hem apujat els preus: ara no és el moment.
I la resta de restauradors de Gavà Mar, com ho porten?
Pel que sé, han arrencat amb força i il·lusió, tot i que tenim el problema de sempre amb l’aparcament. Crec que hem obert tots perquè el cap de setmana, si surt el sol, aquí treballem tots molt bé.
Què és el que més ganes tens de fer quan torni la normalitat?
Tenia unes vacances preparades per anar-me’n una setmaneta a Zahara de los Atunes i es va haver de cancel·lar, és clar. I això és el que vull fer. Marxar i desconnectar del tot.
BIOGRAFIA
Òscar Manresa va néixer a Barcelona, més concretament a la Barceloneta, el 1962, però des de fa 28 anys és gavanenc, veí del barri de Gavà Mar. Allà, a prop de casa, hi va obrir fa 12 anys el Kauai, un local que ofereix tapes, arrossos i ara fins i tot pollastres a l’ast premium, que s’ha convertit en un dels referents gastronòmics de la zona. Abans de dedicar-se a la cuina, va ser executiu d’una multinacional informàtica i d’una escola de flamenc, que és una de les seves grans passions. A principis de segle va obrir el primer restaurant a Barcelona, que, a poc a poc, va anar creixent fins a convertir-se en Food & Music, una empresa que aplega una dotzena de restaurants que van des de la Torre d’Alta Mar, al telefèric, o el mític Casa Leopoldo, ara reconvertit, passant pel Tejada Mar de l’Hotel Vela o Casa Guinart, en plena Boqueria. Un mercat per al qual Manresa té un amor especial que l’ha portat a dedicar-li un llibre on en repassa tots els detalls i secrets: “Mi Boquería”.
