Paul McGrath ja ha tornat a Gavà després de guanyar l’or en mitja marató de marxa a l’europeu d’atletisme, celebrat el passat cap de setmana a Birmingham. Justament avui visita la infermeria del Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) de Sant Cugat per tractar-se de les molèsties que va tenir a l’isquiotibial esquerre durant aquesta mitja marató. “Era una sortida exigent i crec que aquesta exigència del campionat, a més de l’exigència pròpia del circuit, que tenia moltes pujades i baixades, em va anar carregant poc a poc aquest isquiotibial. Amb cada volta que feia el notava més rígid i em donava una sensació molt estranya, com si estigués a punt d’explotar”.
Aquestes molèsties es van anar fent cada vegada més intenses, fins el punt que “els darrers tres quilòmetres vaig patir moltíssim, probablement més a nivell mental que físic perquè pensava que potser no podria acabar la cursa”. Aquest isquiotibial esquerre, de fet, arrossega ja un historial de problemes, “no és el primer cop que em passa això, però amb el meu equip de treball portem anys treballant i mirant quina solució li podem donar”.
La cursa, molèsties a l’isquiotibial a banda, va sortir realment tal i com McGrath l’havia planejat: “Vaig fer els primers 8 ó 9 quilòmetres amb el grup, però tenia planejat des del principi fer un canvi de ritme quan faltessin 8 quilòmetres. El que passa és que em vaig trobar molt bé i vaig decidir avançar aquest canvi de ritme, així que quan quedaven 11 quilòmetres me’n vaig anar sol. Jo pensava que algú em seguiria, però no van poder i em vaig trobar jo sol competint contra el rellotge”. Així doncs, la cursa “va ser una mica més fàcil del que m’esperava, fins i tot amb les molèsties físiques que em van fer patir més del previst, i finalment vaig aconseguir l’or, que és l’important”.
McGrath portava molt temps preparant aquest campionat europeu d’atletisme: “Havia treballat molt bé aquesta competició, havia entrenat moltíssim i sabia que el meu estat de forma era excel·lent i que el meu punt fort era fer un canvi de ritme sostingut, així que juntament amb el meu entrenador ho vam parlar i ho vam planejar d’aquesta manera”.
Aquest or al Campionat Europeu d’Atletisme rubrica una temporada que està sent molt satisfactòria pel gavanenc: “Ha estat una temporada molt bona on de moment estic aconseguint els objectius marcats. Un or és realment el màxim al que puc aspirar, ja no hi ha res després, així que estic molt content i feliç amb aquest or europeu”. Per cert, i en relació a aquest or aconseguit en la mitja marató, en realitat McGrath no ha batut el rècord d’Espanya tal i com us vam explicar fa uns dies (nosaltres i molts altres mitjans). L’explicació d’aquesta informació errònia és una mica complicada, i és que, tal i com el mateix McGrath ens aclareix, “a l’atletisme sempre s’havia fet una distància de 20 quilòmetres, i enguany aquesta distància s’ha adaptat al que seria una mitja marató, és a dir, 21 quilòmetres amb 97 metres. És un canvi una mica simbòlic, però la Federació Espanyola d’Atletisme va posar una marca mínima que equival una mica al rècord dels 20 quilòmetres. Jo tampoc tenia el rècord dels 20, tenia la tercera millor marca en aquesta distància, però van fer una mena de convalidació i això fa que el meu temps a Birmingham sigui la millor marca feta en aquesta distància, però encara em queda prop d’un minut per batre el rècord d’Espanya que han posat després d’aquesta convalidació”.
McGrath s’agafarà ara “unes dues o tres setmanes de vacances” ja que “el cos necessita una pausa després de les molèsties a Birmingham”. Dues o tres setmanes “que poden ser més o menys, segons el que digui avui el fisioterapeuta” sobre el seu isquiotibial. En qualsevol cas, els reptes més immediats estan molt definits i passen per la seva participació al “campionat del món l’any que ve a Pequín i sobretot als Jocs Olímpics de 2028 a Los Angeles, que és l’objectiu principal pel qual porto quatre anys preparant-me i que, de fet, és també l’objectiu de la meva vida”.
