La immigració és un fenomen complex i estructural que requereix polítiques públiques rigoroses i sostingudes en el temps. En lloc de mesures excepcionals o improvisades, calen instruments estables que permetin ordenar els fluxos migratoris, garantir els drets de les persones que arriben i, alhora, assegurar la capacitat real d’acollida dels municipis.
Els municipis ja afronten grans dificultats en la gestió de serveis bàsics com l’atenció social, l’habitatge, l’educació, la sanitat, la convivència o la seguretat, sense disposar dels recursos econòmics, humans ni materials necessaris per integrar noves onades migratòries per, a més, traslladar-los la funció de presentació d’informes d’integració, sense garantir els recursos per assumir-la. Això passa quan les decisions es prenen lluny del territori i sense tenir en compte els efectes reals.
Davant d’aquesta realitat, és imprescindible que Catalunya disposi de les competències en immigració per poder aplicar una política adaptada a la nostra realitat social. S’ha de gestionar amb criteris clars, justos i exigents, sempre pensant en la cohesió social i en l’interès general del país. Disposar d’aquestes competències així com de recursos suficients per a l’acollida i la integració, reforçar els serveis públics municipals, definir fluxos migratoris legals vinculats a les necessitats reals del mercat laboral i establir criteris exigents que garanteixin drets, però també deures, haurien de ser els eixos d’una gestió responsable.
Lluny del populisme interessat d’alguns, només amb polítiques migratòries ordenades, previsibles i coordinades amb els ajuntaments es pot garantir una integració efectiva, evitar tensions socials i preservar la cohesió dels municipis que són a primera línia de l’impacte migratori.
