Vagi per endavant l’èxit i la capacitat organitzativa, tècnica i visual, que ens ha deixat la visita del papa Lleó XIV a Barcelona, però ha generat molta controvèrsia respecte la llengua amb la que s’havia d’adreçar als seus fidels, tant a l’homilia a la catedral de Barcelona, la pregària a l’abadia de Montserrat o la benedicció de la torre de Jesucrist a la Sagrada Família.
Us dic una cosa, fa riure tot aquest enrenou de si el papa ha de parlar en català o no quan sigui a Catalunya. Amb els antecedents de l’arquebisbe Omella, potser algú altre li va explicar, abans de venir, la importància de comunicar-se en català a casa nostra, a llocs tan «inversemblants» com ara el monestir de Montserrat i la Sagrada Família. Per això, a la recepció del Sant Pare als diferents portaveus al Congrés, la portaveu de Junts Miriam Nogueras li va dir: «His Holiness, Like Gaudí, I am Catalan. Speaking the language of the land that welcomes you is a wonderful act of love and respect. I Hope you enjoy your visit to Catalonia, my nation», mentre assentia amb el cap. Bona part de la premsa espanyola ha vist aquest moment com a ridícul i oportunista, res de nou. Sorprèn més la reacció del portaveu de l’altre partit català a la cambra que, lluny de recolzar el missatge, es va atrevir a titllar-lo de «turra» i d’acte absolutament anodí i buit de contingut. Es clar, poc podem esperar d’un personatge que utilitza el castellà habitualment al faristol del Congrés.
Sent pragmàtic, tothom coneix que Montserrat és un referent en defensa del català. Per no parlar del que representa la Sagrada Família, quan tothom sap que l’Antoni Gaudí era una persona molt arrelada al país i a la identitat catalana i, a més, enguany es compleixen cent anys de la seva mort.
On és el problema, quina ironia oi??
