Arribar al punt de trobada per fer aquesta entrevista ens costa una mica més del que és habitual. En Ramon Llonch ens ha citat als seus camps, en el límit entre Gavà i Viladecans, on no només es conrea sinó que també s’hi guarden alguns elements de la Companyia General del Foc, com ara el Brumot i la seva carrossa del carbó. Asseguts damunt d’ella, al costat de la bèstia que aviat farà vint-i-cinc anys, parlem de quaranta anys d’una entitat que la farà ben grossa aquesta Festa Major.
Què significa aquest lloc per a tu?
És un lloc molt especial per a nosaltres perquè és on ens apleguem tota la colla per dur a terme els projectes grans, ja que necessitem molt d’espai. I aquí estem en plena natura, treballant i gaudint a l’aire lliure de la nostra passió.
Com esteu, per tenir ja quaranta anys?
És una data molt especial per a una persona i per a una entitat sense ànim de lucre, que té molts problemes de molts tipus diferents, és un gran èxit. A més, hi arriba ben viva, molt efervescent. Arribem als quaranta amb la potència dels vint: forts i amb moltes ganes.
Com és que us manteniu tan joves?
Un dels secrets és que som una entitat molt familiar. Sí, som una entitat de diables i de foc, però som com una família i això fa que tothom s’hi senti bé i ho porti millor.
Com esteu celebrant el quarantè aniversari?
Tot l’any és el nostre aniversari. Ja vam començar per Reis i a partir d’aquí hem fet un reguitzell d’actes i de projectes que fins ara eren en un calaix i que ara surten a la llum. Per exemple, estrenem el vestit oficial, amb el pantaló i el mocador nous. També fem una sèrie d’agermanaments amb altres entitats com la Casa de València, Set de Ritmes o Soulmates.
Com hi ha col·laborat un grup musical com Soulmates?
Doncs ens han fet l’himne de la Companyia que estrenarem per Festa Major. Si fins ara arrencàvem el correfoc amb el “Ciatró”, ara li direm “Ciatró llum i foc”… i… hasta ahí puedo leer.
Home, llegeix una mica més…
És una sorpresa que volem presentar el 2 de juliol amb Soulmates. I la volem fer ben grossa. Des d’ara serà l’inici del correfoc de la Companyia per Festa Major, que és quan ens lluïm amb totes les nostres accions.
L’any va començar amb el nou ús del Brumot…
El Brumot és el nen maco de la Companyia; per al meu pare, és el favorit. Ma mare i jo li dèiem que era una patata amb banyes. Havíem passat grans tardes només enfotent-nos de mon pare i del Brumot, perquè es ficaven amb un fill seu i no s’enfadava tant. Era molt divertit. Doncs bé, enguany l’hem posat a la carrossa del carbó i l’hem jubilat perquè és un drac de categoria 1, però se’n va reduir la grandària i ja no compleix les expectatives d’una bèstia de la seva categoria. Estem intentant, per a finals d’any, abans que acabi l’aniversari, poder fer la presentació d’un germà gran del Brumot. Seria el final dels quaranta anys i l’inici dels vint-i-cinc del Brumot. Però aquí la Venus ha de fer màgia i veure si el podem arribar a aconseguir o no.
La Venus és el fil conductor d’aquest aniversari?
La Venus és el feminisme dins de la Companyia, és la sensualitat, és la mare. És un personatge amb el qual volem canalitzar què és la Companyia i transmetre-ho. De moment, és un personatge que només surt a Gavà i volem que sigui un element molt nostre, la Venus del Foc.
Com se li perd la por al foc?
És una pregunta molt bona que et contesto amb una reflexió. Pensa que jo, que soc pirotècnic, que he fet castells de focs i que cremo cada setmana, per Sant Joan no surto de casa. I és que, amb el tema del foc, has de confiar en el teu company. Pensa que la forma més segura de fer un correfoc seria abraçant un diable, que fa paraigua i no es crema mai.
Els pares i mares han d’estar tranquils, doncs?
A veure, a la Companyia hi ha cremades, no et diré que no. Però normalment es cremen els caps de foc, que són els que miren per la protecció de tota la colla. Si fas cas al cap de foc, mai et faràs mal.
I si no t’agrada el foc?
Doncs fas el suport logístic. Tothom és igual d’important, perquè sense un no hi ha l’altre. Intentem que a la nostra entitat tothom hi tingui cabuda.
Sortiu molt. Quina és la imatge que es té de vosaltres?
La Companyia surt unes quaranta vegades l’any fora de Gavà i és un emblema de la ciutat. Ens veuen com una entitat familiar de bon rotllo que participem i col·laborem a tot arreu on ens criden i sempre som benvinguts. I que no sabem dir que no (riu).
No us canseu?
Molt! La Companyia és un sacrifici continu i constant. Quan acaba Reis, comença Carnestoltes, després Festa Major… I així tot l’any. I encabeix quaranta caps de setmana amb sortides per tot Catalunya. Sempre vas molt boig. Som una entitat nervioseta i per a gent activa.
Com veus la Companyia en el futur?
Tenim problemes, com tots. Però la Companyia té un perjudici molt important que és la llei del foc, una regulació molt restrictiva. A més, els petards costen molts diners. Al final, tot depèn del suport que tinguem. A dia d’avui, sobrevivim gràcies a un important capital privat que entra cada any. No ho podríem fer tot només amb la subvenció.
Tens una feina que requereix temps. Com t’ho fas per treure hores per a la Companyia?
És fàcil. Quan una cosa t’agrada, trobes forces i temps. A més, tinc la sort que compto amb una junta espectacular. Tinc una tresorera que és fantàstica i que sempre m’ho posa fàcil per poder-nos trobar. La meva secretària és la meva dona i el vicepresident és, a més, el meu millor amic. I això només a la junta, perquè hem baixat una mica de socis, però hem pujat en actius positius. Som moltíssims i ens movem a l’una.
Què diria la Pepi?
Doncs al final de tot ja em deia que baixés marxes perquè anàvem molt forts i tenia por que no pogués amb tot, amb la feina i la Companyia (riu). La meva mare va morir el febrer i un mes abans vam arrencar el Pam i Pipa per Reis amb la carrossa dels xumets, que va ser com un regal per a ella. Per això és molt especial a casa meva la nostra participació per Reis, perquè va ser el darrer acte de la meva mare. I és un exemple de com fem les coses: anant-hi amb tot.
I tu, fins quan hi vols ser?
M’agradaria ser a la Companyia fins al dia que em mori. Aquí soc feliç i el foc, per a mi, és addictiu. Si t’agrada, t’encantarà, i si no t’agrada, ho odiaràs. I a mi m’apassiona.
EN QUATRE DADES…
Va néixer el 1974 a Viladecans. Dels quaranta anys de la Companyia General del Foc, en Ramon Llonch hi ha estat durant trenta ininterrompudament. Hi va entrar el 1992, quan va acabar la mili, i assegura que no s’ha perdut ni una sola Festa Major. A la Companyia hi ha fet tots els papers de l’auca i ja en fa uns quants que n’és el president, tal com ho va ser el seu pare i la seva mare, la recordada Pepi Sáiz. Més enllà de la bogeria del foc, en Ramon és el CEO de l’empresa de Gavà Grup, que comercialitza fruites i verdures i que és un grup d’empreses amb presència a tot Espanya i també a Hongria, Polònia, Romania i la República Txeca. Però, quan acaba la dedicació laboral i la serietat del càrrec, es desferma amb el foc i la Companyia, que és com una segona família per a ell.
