Ja s’ha procedit a reposar la placa que recorda el lloc on van viure el ballarí Alfons Rovira i el seu besavi, el metge Josep Rovira. Es tracta del número 30 del carrer del Màrtirs del Setge del 1714, a Gavà, on ja existia una placa de marbre prèvia que es va penjar als anys 80, coincidint amb l’homenatge que es va fer al teatre Maragall amb motiu del centenari del naixement d’Alfons Rovira, però que, dissortadament, quan es van fer les obres per aixecar els pisos nous els paletes la van trencar i després no en van posar cap altra de nova per substituir-la.

La nova placa, segons expliquen fonts de la família, “s’ha pogut col·locar gràcies a l’esforç en solitari de les seves cosines, l’Adela i l’Elena, amb l’acord dels actuals veïns de la finca” i la seva compra “s’ha fet sense cap suport institucional ja que des del consistori van considerar que era un assumpte d’un particular”
Biografia d’Alfons Rovira
Alfons Rovira, va nèixer a Gavà l’any 1949 va debutar al Gran Teatre del Liceu l’any 1963 i hi va ballar fins al 1974, primer dins del cos de ball i després com a primer ballarí. Com a membre de la Companyia Titular del Gran Teatre del Liceu, es va iniciar en el camp de la coreografia gràcies a la voluntat del seu director, Joan Magrinyà, de renovar el repertori dansístic. Alfons Rovira va ser un ballarí destacat que va crear alguns títols amb gran èxit, segons les crítiques de l’època. Entre aquests destaca el ballet Obsesión, musicat per Diego Monjo Poveda, fill del conegut cantant i director d’escena del Liceu.
El 1970 també signa l’escenografia del ballet Nochebuena del diablo, en què ell interpreta el protagonista.
L’any 1971 l’Institut del Teatre li va lliurar el Premi Nacional de Teatre, que concedia el Ministeri d’Informació i Turisme. També va rebre el primer Premi al Mèrit Artístic, que atorgava el Gran Teatre del Liceu.
L’any 1977 Alfons Rovira triomfa a Alemanya com a ballarí protagonitzant el ballet Hamlet, del compositor rus Nicolai Tscherwinski, al Musiktheater de Gelsenkirchen de l’Alemanya Federal. Segons diu una crònica de La Vanguardia de l’època, Rovira «ha sigut el primer artista occidental que ha interpretat aquesta important peça del teatre coreogràfic eslau» (Kirov). La crítica alemanya, reflectint l’opinió general, va escriure que Alfons Rovira «és un gran clàssic amb classe, un ballarí més que correcte».
Aquest triomf va ser molt significatiu per a la seva carrera internacional i va ser primera estrella del Teatre del Liceu, que va recordar les seves repetides i brillants actuacions.
Junt amb les facetes de ballarí i coreògraf, també va destacar com a dibuixant.
La seva mort prematura, el 1984 amb trenta-cinc anys, va commocionar el món de la dansa a Catalunya. El 1984 i 1985 es van organitzar a Gavà els Memorials Alfons Rovira en honor seu.
Era net del metge Josep Rovira i Torres (1852-1918), qui també és recordat a la placa.