La tradició del pessebre està molt arrelada a moltes parts del món, i cadascuna té les seves particularitats. Aquí en tenim les nostres, com la figura del caganer, però el que no és gens habitual és fer aquí un pessebre inspirat en els costums d’altres indrets del planeta. És el que ha fet Marc Sanz, un gavanenc que ha muntat el seu pessebre amb figures importades directament de Marsella “que són molt tradicionals allà, s’anomenen “santons”, representen feines de l’època del segle XIX, i són típiques a tota la zona de La Provença”.
La varietat és molt ampla, des de persones cosint fins a unes que recullen lavanda passant per caçadors, fabricants de sabó, o fins i tot pescadors “que precisament són catalans”. Es tracta de figures “més acolorides que les nostres, no tenen res a veure amb les que fem servir aquí, representen a gent de la societat provençal amb vestits típics d’allà”.
Aquest interès per la cultura provençal li ve de família al Marc ja que “la meva àvia és marsellesa i vaig rebre unes quantes figures seves, a partir d’aquí la meva dona i jo ens vam afeccionar i cada any agafem unes quantes figures i anem ampliant el pessebre”. Quan el Marc ens diu que “agafen unes quantes figures” el que ens està dient realment és que “són figures de terracota pintades totes a mà, no són de plàstic, i aquí no se’n poden trobar. Així que cada any el que fem és anar a Marsella a visitar a la família aprofitant les dates quan es fa una fira anual que va començar a fer-se l’any 1803, i llavors agafem unes quantes figures i ens les portem aquí”. Enguany però, i degut a la pandèmia, “ha estat el primer any que hem comprat figures per internet, tot i que les hem comprat als mateixos fabricants als quals acostumem a comprar allà”.
En total el Marc en té una cinquantena de figures humanes i més de 30 d’animals. El conjunt, doncs, té un aspecte molt diferent al dels pessebres catalans “excepte en la part del naixement, allà potser sí que les figures s’assemblen bastant a les nostres”. Curiosament, però, les dues cultures tenen punts de connexió com per exemple la figura del caganer: “Jo hi poso el caganer nostre català però també hi ha el seu homònim provençal, el “cagaire”. Al cap i a la fi la cultura catalana i la provençal tenen les mateixes arrels”.
Un exemple d’aquests orígens comuns és el dels pescadors catalans que comentàvem abans, la presència dels quals té un motiu històric: “Els pescadors del pessebre porten tots barretina perquè en el segle XVIII va haver una pesta que es va carregar a la meitat de la població de Marsella i van demanar a pescadors catalans que anessin a treballar allà, per tant hi havia una important població catalana a la ciutat en el segle XIX”.
Un detall del perfeccionisme amb el que el Marc treballa el seu pessebre el trobem en el funcionament de les llums: “He posat un sistema de llums connectat per USB a un endoll que a la vegada està connectat per WiFi a Internet, i a través d’aquí controlo amb la Siri d’Apple quins llums s’encenen i quins no”.
