La biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà acollirà aquest dijous, 22 d’octubre, una xerrada sobre Txernòbil amb motiu del GavàMón. La conferència la guiarà Jorge Franganillo, professor de la Universitat de Barcelona i fotògraf autor de la mostra “El silenci de Txernòbil” que justament es pot visitar aquests dies a Gavà i en la qual es mostren imatges de Prípiat a l’actualitat, un indret que segueix intacte després que, fa més de 30 anys, va haver de ser evacuat arran de l’accident a la central nuclear que va omplir de radiació la zona.
La xerrada començarà a les 18.30 hores. L’aforament és limitat, i per tant cal reservar plaça trucant prèviament al telèfon 932 639 230.
Escolta aquí l’entrevista a Jorge Franganillo a Ràdio Gavà
40.000 anys de radiació a la zona
L’accident de Txernòbil és el considerat més greu de la història i va tenir lloc el dissabte 26 d’abril de 1986. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central, es va produir l’explosió de l’hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament.
Hi va haver un incendi que va durar deu dies. Més de 800.000 “liquidadors” es van dedicar a “liquidar” la catàstrofe, acabant malalts o morts la majoria d’ells. Més de 130.000 persones van ser evacuades de la zona, tot i que n’hi ha algunes, la majoria gent gran, que ha decidit continuar vivint al seu poble de tota la vida malgrat la contaminació radioactiva. Hom estima que l’esperança de vida a Ucraïna, que era de setanta-nou anys als darrers anys de la Unió Soviètica, quan va ocórrer l’accident, seria de cinquanta-cinc anys en 2020 a causa dels seus efectes.
Actualment la zona està pràcticament despoblada i coberta per una gruixuda capa de pols amb un alt contingut en americi i altres núclids altament radioactius. Un grup de tècnics i enginyers hi treballen encara, malgrat els greus efectes que saben que infligeixen a la seva salut, per controlar la zona i intentar preservar els europeus de noves onades de contaminació, fuites i nous accidents. Immediatament després de l’accident el reactor es va cobrir amb un sarcòfag de formigó, vint-i-cinc anys després es va començar a construir un segon confinament, d’acer, per sobre d’aquest. Finalment el 2016 es va inaugurar el nou sarcòfag de Txernòbil. La zona restarà altament contaminada i considerada inhabitable durant quaranta mil anys.
