Hi havia un escriptor escocès, de nom JM Barrie i creador de «Peter Pan», que va escriure «No dic mai adeu, perquè l’adeu implica anar-se’n i anar-se’n implica l’oblit». Malauradament, el passat 3 de Setembre ens va deixar la Dolors. A la Dolors no li dic adeu li dic fins aviat, i per això vull recordar-la dedicant-li aquest espai, per ella, per la família i per tots els amics i coneguts, que n’eren molts.
Però qui era la Dolors?? Molts la recordareu per la tasca docent al capdavant de la llar d’infants Patufet, juntament amb l’Àfrica i la Pepita. Molts dels joves i no tan joves d’avui, després de 40 anys de dedicació, van passar per aquest centre i, segurament, per alguna de les seves classes on exercien i segueixen exercint, amb passió, la seva feina. Els meus fills són un exemple. Però més enllà de la vessant professional, la Dolors era una persona intel·ligent, assenyada, culta, propera, de ploma fàcil i molt amiga dels seus amics. Aficionada a la política i militant activa dels drets i llibertats d’aquest país, allà on fos, a Gavà i arreu. Li agradava llegir i reflexionar allò que llegia. Permeteu-me esmentar un dels seus poetes preferits, en Miquel Martí i Pol, i un dels seus poemes imprescindible «Un dia seré mort», on descrivia el dia en que abandonaria el món. I diu:
«Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins,
en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic,
i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo.
…… i sé que algú, en el temps, servarà el meu record.»
Quan parlem d’humanitzar la política és això, posar les persones al centre sense apriorismes, amb naturalitat. Per vosaltres, Toni, Jaume, Jess, Jordi, lsabelle i els més petits, el Roger, l’Alba i l’Artur.
Sempre en el nostre record…
