La importància de les entitats en qualsevol àmbit és especialment rellevant. Crec interessant copsar el seu parer respecte a la realitat actual del comerç. Donar-los veu en aquest espai suposa conèixer-los una mica més. En aquest cas escriu Álvaro Teixidó, periodista i dinamitzador del Gremi de Restauradors de Gavà:
La comoditat i la immediatesa han canviat la manera de consumir i ens han fet oblidar el valor de la proximitat. No seré hipòcrita. Jo també he allargat la mà a Amazon o AliExpress. He optat per el que és fàcil. El que tinc en un clic, sense esforç. Soc conscient que he traït el romanticisme. El sentiment d’anar a la sabateria de tota la vida, veure un model que m’agrada i rebre l’atenció personalitzada. He estat el nen que ha vist créixer aquella botiga; el xaval que ha fet d’aquell local una llar d’il·lusió per estrenar unes vambes; l’adolescent que vol una sabata nova per a la seva primera cita; i ara, l’home que vol comprar els mocassins per al seu vestit de casament. I el millor de tot és que hem compartit aquests moments amb la mateixa —o més— il·lusió que jo. He traït també el restaurant on només entrar per la porta em deien: «El de sempre?». Aquell lloc on saben que el meu cafè és amb llet, llarg, natural, sense lactosa i amb sacarina. El cambrer que sap si he tingut un mal o un bon dia. Això és el que ens dona vida i això és el que, sense adonar-nos-en, estem matant. Encara som a temps de donar-li la volta, és hora de tornar als orígens: mirar-nos als ulls, conèixer-nos pel nom i valorar allò que no ens pot donar un clic. Quan alimentem el comerç i la restauració local, no només mantenim apujada una persiana, mantenim vives les històries, les persones i els carrers que construeixen els nostres relats de vida».
Bonica reflexió per pensar-hi…
