En les darreres setmanes hi ha hagut un debat intens entorn els treballadors autònoms. Tot va començar quan la senyora vicepresidenta va anunciar l’increment progressiu de les quotes de cotització en els propers sis anys. Les reaccions no van trigar a arribar entre els col·lectius afectats, amb important soroll tant a nivell social com polític que van provocar fer marxa enrere i avortar, de moment, aquesta decisió. Però posem en context la situació dels autònoms al país: segons dades recents, a Catalunya hi han gairebé 600.000 autònoms, que representen el 16% del nostre teixit productiu. El comerç, la indústria i l’agricultura, sectors que han liderat històricament el nombre d’autònoms, són els que més estan patint, amb lleugers decreixements. En canvi, les activitats professionals, científiques o tècniques, les immobiliàries i el sector de la comunicació han sofert increments considerables. Dins aquesta petita davallada en termes absoluts, continua tenint veu de dona el creixement d’aquest esperit emprenedor.
Dit això, la senyora vicepresidenta s’atreveix a dir que els autònoms catalans s’estan forrant… aquesta senyora ni té vergonya ni l’ha conegut mai.
Avui, els autònoms estan farts i escanyats, treballadors que cada dia ja miren amb por l’arribada del final de mes i que després de pagar impostos i quotes de la Seguretat Social molts d’ells amb prou feines són mileuristes. Aquesta és la realitat senyora vicepresidenta, ni trepitja el carrer ni coneix la realitat dels treballadors autònoms de Catalunya, deixi de mirar cap a les grans empreses i posi el focus en les petites empreses i l’auto ocupació, que representen més del 65% del total del col·lectiu. Escanyar els treballadors autònoms és escanyar la classe mitjana d’aquest país!!
