Calçots a Gavà

Amb l’arribada del fred arriba també la temporada de calçots i a la nostra zona agrícola, des d’uns anys ençà, s’ha multiplicat la seva producció fins a esdevenir, a dia d’avui, el conreu estrella de l’hivern. Si bé és cert que fa uns anys la seva recollida no es feia efectiva fins a mitjans de gener, a dia d’avui, i arran de la creixent demanda d’aquesta hortalissa, la temporada s’ha allargat fins ben bé a primers d’abril. Això ha estat possible gràcies a les varietats híbrides creades i a les tècniques de cultiu.

A Gavà, el calçot es conrea en prop de 30 hectàrees de terreny i la seva producció arriba als 5 milions d’unitats el que representa el 10% de la producció global de calçot a casa nostra. Una part es porta a Mercabarna i una altra es distribueix directament als restaurant del nostre entorn.

Conreu

El procés de cultiu d’aquest producte té dues fases diferenciades. La primera fase és l’obtenció del bulb que es fa a partir de la sembra de llavor a final d’any, es trasplanten les cebetes a l’entrada de primavera i s’arrenca el bulb a l’estiu.

La segona fase és l’obtenció del calçot a partir de les cebes. La plantació de les cebes es fa durant la segona quinzena del mes de setembre. Abans de plantar-la cal tallar-li la part superior per tal que els calçots creixin més espaiats. A mesura que els brots de la ceba van sortint, s’han de calçar, és a dir colgar el brot amb substrat per tal que quedi més blanquejat.

Origen

Sobre l’origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a la fi del segle XIX, la invenció d’aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir per atzar un plat que a la primeria del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.

De llavors ençà el consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment a Catalunya. Els calçots es mengen habitualment durant els mesos de gener, febrer i març, es couen amb llenya provinent de sarmentsi es consumeixen acompanyats d’una salsa típica de tipus romesco.