Candela Peña recull el Ondas per Hierro

Candela Peña va recollir amb gran emoció l’Ondas per “Hierro” en la gala celebrada ahir a Barcelona. Amb aquest guardó s’ha volgut reconèixer el paper que l’actriu gavanenca fa a la sèrie de Movistar+ , on interpreta una jutgessa intuïtiva i de forta personalitat.

Peña va agrair els qui “van pensar en mi per aquest projecte” assegurant que “sé que no era ni la primera, ni la segona opció, però el més important és aprofitar la oportunitat”. Peña va recordar emocionada la seva infantesa on “la meva família tenia un bar al costat del cinema i jo tenia fantasies de ser actriu” i van dirigir-se a “les nenes que estan fora del cànons de bellesa, que tenen el nas gros, i que creuen que no poden accedir a aquest món, que no es preocupin per no ser ni la primera ni la segona opció, perquè el que importa de debò és aprofitar la oportunitat divinament quan es presenta”.

Interpretació de Peña a Hierro

La seva interpretació de la jutge Montes a Hierro ha rebut grans elogis de la crítica. “És una dona enfadada que té la teoria que les coses li costen més que a uns altres, que lidera una família monoparental amb un fill amb discapacitat, que no està dins dels canons i que per tenir opinió pròpia el sistema la castiga manant-la a un dels jutjats més allunyats d’on ella viu”, a aquesta illa de Hierro que dóna nom a la sèrie. Una de les claus de l’èxit d’aquesta història és que “existeixen moltes dones com Candela Montes, que s’han separat, que no tenen ni temps per a relacions sexuals i que els costa molt conciliar-ho tot per a tirar endavant”, sosté.

L’actriu porta en la professió des dels 18 anys i ha treballat en més de 30 pel·lícules. Amb el seu debut amb Dies comptats (1994), de Imanol Uribe, va rebre la primera nominació a un Goya de les sis que ha tingut en la seva carrera. En tres d’elles es va emportar l’estatueta a casa: Et dono els meus ulls (2003), Princeses (2005) i Una pistola en cada mà (2012).

De la seva filmografia, li té especial afecte precisament a Dies comptats perquè “va ser com un aparador” però fonamentalment “per haver aconseguit el meu paper entre 300 noies candidates i per la il·lusió d’una nouvinguda amb 18 anys que volia demostrar que era igual si era una noia que venia d’un entorn com Gavà i que no estava en els canons estètics de moda; l’important era confiar en el talent d’una mateixa”.