Diumenge arriba La Flama del Canigó a Gavà
La Flama arribarà a Gavà a les 20.30 hores a la Rambla amb Santa Creu de Calafell.

Gavà viurà intensament aquest Sant Joan amb música i festa a diversos barris de la ciutat. De la seva banda, i com ja és tradició d’es d’uns anys ençà, diverses entitats locals, han treballat en l’organització dels actes que començaran, a les 20.30 hores, a la confluència de la Rambla amb la carretera de Santa Creu de Calafell. En aquest punt, la Flama encesa la nit anterior al cim del Canigó, iniciarà el recorregut per la ciutat. La Flama pujarà Rambla amunt fins a la plaça de Josep Tarradellas on, a les 20.45 hores, serà rebuda oficialment i es pronunciaran els parlaments. Des d’allà es farà tot un recorregut per la zona de vianants amb una aturada a la plaça de la Pagesia, per fer algunes actuacions, i tot seguit es continuarà fins la plaça de Jaume Balmes on s’encendrà la foguera de Sant Joan i les entitats participants faran més exhibicions.

Es preveu que a l’igual que l’any passat les diferents entitats que facin revetlla puguin venir a buscar una flameta del fanal per encendre els petards de la seva festa. És el cas per exemple de les entitats veïnals de Bruguers, Àngela Roca, Ausiàs March o els impulsors de les revetlla que es viurà a la Torre Lluc. La flama servirà, lògicament per encendre la foguera que hi haurà a la plaça de Jaume Balmes. La festa seguirà amb música i ball.

Una tradició arrelada

La Flama del Canigó és un ritual cada vegada més arrelat i popular. Es barreja amb la celebració de Sant Joan per a evocar la identitat comuna de les terres de parla catalana.

El foc de la Flama del Canigó no s’apaga mai: durant tot l’any es queda al Castellet de Perpinyà fins que, el 22 de juny, es porta fins al cim del Canigó. A la mitjanit en punt, el foc de la Flama es distribueix entre els presents. Tot seguit comença el recorregut, en el qual es va expandint i desdoblegant per a encendre les fogueres de Sant Joan de centenars de poblacions.

La Flama del Canigó es va disseminant a peu, amb cotxe, amb bicicleta, amb barca, a cavall o amb qualsevol mitjà de transport possible, i arriba a tots els racons gràcies a una gran diversitat de col·lectius i entitats. Cada poble, vila o ciutat organitza la rebuda de la Flama a la seva manera: amb música, diables, dansa… No obstant això, el ritual és compartit: a tot arreu, quan la Flama ja ha arribat a la seva destinació, abans d’encendre les fogueres, es llegeix un missatge comú per a recordar el significat de la iniciativa.

Aquest ritual va començar en 1955 per iniciativa de Francesc Pujades, un veí de Arles de Tec. Inspirat pel poema Canigó, de Jacint Verdaguer, va tenir la idea d’encendre els focs de Sant Joan en el cim de la muntanya i va repartir la flama pertot arreu. El costum es va estendre ràpidament, i en 1966 el foc va passar la duana per primera vegada i va arribar a Vic. Malgrat la dictadura franquista, la tradició es va anar estenent per tots els territoris de parla catalana com a símbol de pervivència de la cultura del país.