Encetem any electoral, que tindrà com a fita les eleccions municipals del mes de maig. Si bé és cert que el tauler electoral pot patir alguns canvis les pròximes setmanes, no és menys cert que l’anunci d’en Xavier Trias com a candidat a l’alcaldia de Barcelona, el passat mes de desembre, l’ha capgirat. Almenys, així ho demostren les darreres enquestes i els fets recents amb la renúncia de dos dels candidats als seus càrrecs com a diputat al Parlament, un, i com a primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, un altre. Diuen que per centrar-se en la campanya, però inaudit en ambdós casos.
I no només a Barcelona, on potser era previsible pels antecedents dels supòsits inventats el 2015 que alguns van alimentar interessadament. L’ona expansiva s’estén a tota l’àrea metropolitana. Certament, la desafecció de la ciutadania, en general, vers la política municipal té molt a veure amb els perfils i la manera de fer d’alguns i algunes de les que hem decidit dedicar uns anys de la nostra vida a intentar donar servei.
No calen, només i encara, bons gestors, bons estadistes i bons comunicadors, calen bones persones, i en Trias ho és. Tenim el repte de tornar a connectar amb els nostres veïns i veïnes des de la transparència, sense joc brut, sense insults ni desqualificacions, sense crear falses expectatives, anant de cara i complint amb allò que diem que farem. Només així ho aconseguirem.
La política municipal és prou important i engrescadora per intentar-ho. Aquest ha estat i serà el meu objectiu, el resultat en serà la conseqüència. #GentDeDebò
