Els pagesos de les quatre demarcacions del nostre país han sortit al carrer per protestar contra un cúmul de factors que els està ofegant. La precària situació del camp català ve de molt lluny. Algunes causes de fons són els baixos preus de venda —que sovint estan per sota del preu de cost—, els increments dels costos de producció, l’excés de burocràcia o el dèficit recurrent en inversions per part de les administracions.
La pagesia de Gavà n’és un bon exemple. Aquesta situació encara s’ha agreujat més els darrers anys amb la crisi climàtica i la sequera que estem patint, l’ineficient control de les plagues i la nova política agrària comuna que no controla les importacions com ho hauria de fer. La fiscalització i les exigències als productes provinents de fora de la Unió Europea és molt més laxa, fins al punt d’admetre que els pagesos de casa nostra tenen una competència deslleial.
D’altra banda, hi ha el problema del relleu generacional per manca d’incentius. Si no hi fem res, és molt probable que en dues generacions quedin molt pocs pagesos i pageses per conrear i gestionar les nostres terres. Davant d’aquesta situació, les administracions públiques hem de ser facilitadores i donar-los tot el suport possible per ajudar-los a superar aquest context difícil que fa massa anys que dura.
La pagesia és la primera baula de la cadena de subministrament alimentari i cal protegir-la, perquè sense ella no tindrem producte local i de qualitat, destruirem molts llocs de feina i tindrem descuidat el nostre territori, sense control de la massa forestal i cura del paisatge. JUNTS al Parlament, encapçalat per en Salvador Vergés, ha aconseguit que es faci un ple monogràfic sobre pagesia després de 10 anys del darrer. El nostre missatge és clar: sense pagesia NO hi ha país!
En definitiva, hem de ser conscients de l’existència d’un problema greu que atempta seriosament contra la convivència i el benestar i que transcendeix els eixos tradicionals dreta/esquerra.
