En les darreres setmanes hi ha hagut un debat que ha omplert titulars de premsa, hores de televisió i ràdio i portades de mitjans digitals. Parlem de la multireincidència delictiva. Alguns, de forma interessada, han volgut portar el debat al fet migratori, aprofitant la delegació de competències aconseguides a canvi de l’aprovació dels diferents decrets llei al Congrés, per titllar-nos de xenòfobs i supremacistes.
Res més lluny de la realitat, ni tots els immigrants són delinqüents multireincidents ni tota la multireincidència delictiva té a veure amb la immigració. Mireu, quan nombrosos i diversos municipis han vist posada en entredit la seva convivència per part de delinqüents habituals, arribant a acumular més de 260 delictes només onze delinqüents, molts d’aquests han aixecat la veu per demanar actuacions i posar solucions.
I just aquí és on la justícia ha d’entomar el seu paper, perquè l’increment d’efectius policials es mostra ineficient si la justícia no és capaç de donar recorregut sancionador a les actuacions dels cossos i forces de seguretat. Així doncs, és urgent un reforç de la capacitat del sistema judicial català per entomar els casos de multireincidència i no permetre que la impunitat acabi imposant-se, vinguin d’on vinguin, d’aquí o d’allà.
Cal dotar-lo d’eines i recursos per fer front els retards que impossibiliten la seva gestió adequadament. Hi ha la necessitat de procedir a la reforma i adaptació del Codi Penal i la Llei Orgànica d’enjudiciament criminal per abordar el fenomen de la multireincidència i la inseguretat ciutadana que comporta.
En definitiva, hem de ser conscients de l’existència d’un problema greu que atempta seriosament contra la convivència i el benestar i que transcendeix els eixos tradicionals dreta/esquerra.
