Un os trobat al jaciment arqueològic de la Riera dels Canyars explicaria com es treballava el cuir fa 40.000 anys. L’estudi que desenvolupa aquesta teoria es va publicar el dimecres passat, 12 d’abril, a la revista Science Advances, i en ell hi ha col·laborat els dos directors de l’excavació de Canyars, Montserrat Sanz i Joan Daura, arqueòlegs, investigadors i professors de la Universitat de Barcelona que, per cert, són també els responsables de la intervenció arqueològica a la Cova Bonica de Vallirana, de la qual ahir mateix es va inaugurar una exposició al Museu de Gavà.
Es tracta, tal i com ens explica Sanz, d’un os que “fa uns 10 centímetres de llarg i sabem que probablement va ser del coxal d’un gran bòvid, per la mida podem determinar que era un gran herbívor”. En aquest os “vam trobar una sèrie de marques que ja vam veure que no eren les típiques marques que podem esperar d’un lloc on hi vivien carnívors, i ni tan sols les marques que poden produir els humans quan, per exemple, descarnen les carcasses”.
Aquestes perforacions en la superfície de l’os han portat als investigadors a “realitzar una sèrie de treballs experimentals, i això és el que ens ha permès interpretar i proposar que aquest os seria un suport utilitzat per perforar el cuir o la pell gruixuda amb l’objectiu de confeccionar roba de vestir, tendes, recipients o contenidors per transportar objectes o fins i tot sabates”.
Aquesta teoria proposada és molt important perquè “les agulles d’os per treballar la pell apareixen en el Paleolític fa uns 26.000 anys, i sempre hi havia hagut l’interrogant de com treballaven la roba anteriorment a aquest període. Ara, amb aquesta evidència, ja veiem que fa 40.000 anys tenien la tecnologia per confeccionar peces de roba per l’ús diari”.
El jaciment de la Riera dels Canyars, segons ens explica Daura, “es va descobrir per casualitat l’any 2007 quan un veí de Castelldefels molt aficionat a l’arqueologia estava passejant per la zona, que és a dins de Gavà però a tocar del límit amb Castelldefels. Ell va trobar una sèrie de restes d’ossos d’animals extingits avui dia, ens ho va comunicar, i entre 2007 i 2008 es va fer una intervenció arqueològica”.
El jaciment té una antiguitat de 40.000 anys i “coincideix amb un moment climàtic de màxim fred. Al llarg de la història de la Terra hi ha hagut molts canvis climàtics, amb moments com l’actual, molt càlids, i d’altres molt freds com el que representa aquest jaciment”. El fet de que poguessin treballar la pell, que és el que aquest estudi proposa, demostra segons Sanz que “aquests grups humans, que bàsicament van ser els primers humans anatòmicament moderns que van arribar a la Península Ibérica, és a dir, els primers homo sapiens, estaven preparats per suportar aquestes temperatures tan baixes de rigorós fred”.
A Canyars es van trobar, prossegueix Daura, “moltíssimes restes d’animals prehistòrics, fins a 5.000 restes de, per exemple, mamuts, cavalls, lleons, o panteres, una fauna prehistòrica que avui dia ja no viu en aquesta zona”. També es van trobar restes de caire antròpic “representades per restes d’eines fetes sobre pedra de sílex i també ossos cremats, el que ens indica que segurament prop d’aquest indret els humans van fer algun tipus de campament”. A partir de totes aquestes troballes “vam poder reconstruir la vegetació i el clima de l’època”.
Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà, en fa una valoració molt positiva d’aquest estudi i destaca que, de fet, “potser en aquest cas encara la valorem més perquè es tracta en aquests moments de l’indici més antic d’ocupació i d’activitat humana tant a la zona de Canyars com al municipi de Gavà, i això fa que ho valorem especialment per sobre d’altres troballes”.
