S’acaba de jubilar Rosa Marina Trallero, treballadora de l’empresa Roca. I aquesta no és una jubilació més: Trallero portava 50 anys treballant a l’empresa. Amb l’actual legalitat a la mà, això ja és gairebé impossible que torni a passar: per portar 50 anys treballant i jubilar-se a l’edat establerta s’hauria de començar a la feina per sota dels 16 anys, el que és il·legal a Espanya. Així doncs, amb la sortida de Trallero acaba un cicle a Roca.
L’empresa va reconèixer fa uns dies aquests 50 anys de servei atorgant-li una medalla commemorativa. Aquesta és una tradició de Roca, que regala aquesta medalla als treballadors que compleixen 50 anys de servei i també regala un rellotge als que en fan 25 anys treballats a l’empresa. Trallero va començar a treballar a Roca als 14 anys, poc abans de fer-ne els 15, i això és el que li ha permès complir 50 anys de treball.
Aquell inici a Roca va ser una mica complicat: “Jo estava de vacances a Lleida, ja que la meva mare és d’allà, i em van trucar de Roca per anar a treballar, però jo no volia anar a treballar a una oficina per res del món. Em van tornar a trucar, i finalment un 3 d’agost, que era divendres, vaig començar a treballar”. Un fet molt curiós és que Trallero va entrar a Roca per substituir a un home que s’anava a fer el servei militar obligatori, un home “amb el que després em vaig acabar casant. Quan ell va tornar, el van portar a comptabilitat i jo em vaig quedar al seu lloc”.
Trallero es pensava que aquesta feina “seria cosa de quatre dies, però després la feina em va encantar perquè consistia en treballar amb números, i a mi això m’agrada molt”. En concret, Trallero va estar “39 anys al departament de nòmines amb un equip inicial de 9 persones, i després amb un equip més reduït de 6 persones. Tots eren més grans que jo i em cuidaven moltíssim, la veritat és que vaig estar molt contenta aquells anys. Després també, però ja em van canviar de departament i va ser una altra història”.
Després de passar 39 anys a nòmines, Roca va col·locar a Trallero “a comptabilitat, després 4 anys a proveïdors, i després he estat al departament de desenvolupament”.
Trallero recorda que era habitual en aquella època que molts joves comencessin a treballar a aquestes edats: “De fet, la majoria, sobretot de noies, començaven a treballar als 14 anys, acabaves l’escola i et posaves a treballar. Eren un altres temps, ara és impensable sortir de l’ESO i posar-te a treballar, ara no és ni millor ni pitjor, és diferent perquè tot evoluciona i canvia”.
La sortida de l’empresa no ha estat exactament com ella se l’esperava: “La veritat és que pensava que em faria un fart de plorar i no ha estat així, estic contenta. Em sap greu, evidentment, però crec que és una etapa que s’ha passat”. I ara? “El que vull és avorrir-me, tot i que potser la gent que tinc al costat no em deixarà. Com a projecte més immediat, vull recórrer tots els barris de Barcelona, que és on visc, com si anés de vacances”.
