Escrivia en aquest mateix espai, el febrer del 2023 i a l’octubre del 2024, sobre la necessitat de combatre la multireincidència delictiva, un problema greu que atempta seriosament contra la convivència i el benestar. Segur que alguna vegada ho heu dit o ho heu sentit dir: «Entren per una porta, i surten per l’altra». Aquesta afirmació resumeix perfectament la impotència que sentíem amb la impunitat dels lladres multireincidents, aquells que roben bosses, mòbils, carteres, estiren la cadena del coll o els rellotges del canell dels nostres fills, pares o avis, o roben sistemàticament als pagesos i petits comerços, aquells que els enxampen (de vegades), i al cap de poques hores són al carrer per tornar a fer el mateix, dia sí i dia també. A més, aquesta injustícia estimulava que el nombre de delinqüents s’incrementés exponencialment a la vegada que el nombre de fets delictius, generant frustració entre els cossos policials i els mateixos ajuntaments, sense eines per combatre-ho.
Doncs això s’ha acabat. S’ha aprovat la llei de Junts contra la multireincidència on qui la farà, la pagarà, fins i tot amb presó. Una llei equilibrada que dona eines als jutges, fiscals i cossos policials per fer la seva feina, reforçant el paper dels ajuntaments i dotant de més mitjans el sistema judicial. Una llei treballada amb el Consell de l’Advocacia de Catalunya, pensada per donar resposta a una realitat que preocupa, i molt, a la gent.
Aquesta llei neix del territori, d’escoltar-lo. Alguns, els que confonen la gimnàstica amb la magnèsia, ens han titllat de racistes per impulsar aquesta llei. O no se l’han llegida, o fa massa temps que no trepitgen el carrer i no parlen amb els veïns i veïnes dels nostres municipis. No parlem d’origen dels delinqüents, parlem de delinqüència.
