Can Valls del racó
En marxa els treballs de consolidació al jaciment arqueològic de Can Valls del Racó

L’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, ha realitzat avui una visita a les obres de consolidació de la cisterna romana del jaciment arqueològic de Can Valls del Racó, ubicat a la zona boscosa sud-oest de la ciutat, al costat de la riera dels Canyars tot just entre els nuclis urbans de Gavà i Castelldefels. Entre d’altres autoritats i investigadors del jaciment, l’alcaldessa ha estat acompanyada pel diputat d’Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Josep Ramon Mut.

La cisterna és una estructura de planta rectangular encastada en el vessant d’un turó que estava molt a prop del mar en època antiga. Mesura uns 12 metres de llarg per uns 3 metres d’ample i conserva la meitat d’una coberta amb volta de punt rodó i d’una alçada interior màxima d’uns 2 metres. Tant els murs que resten dempeus, gairebé tots, excepte la meitat del de llevant, com la volta estan executats segons la tècnica romana de l’opus incertum, trossos més aviat menuts de pedra aglomerats amb morter, i impermeabilitzada amb revestiments d’opus signinum, mescla formada per calç, sorra i bocins de terrissa.

La cisterna va ser bastida en una cronologia que abastaria tot el segle I dC fins arribar almenys al primer quart del segle II dC i podria haver format part d’un seguit d’instal·lacions d’una mena d’oficina portuària vinculada al proper ancoratge de les Sorres. Aproximadament a partir del segle XVI, i fins ben entrat el XIX, aquesta infraestructura va ser aprofitada com a celler d’una masia que es va construir en el mateix indret i que va donar nom al topònim actual.

L’objectiu bàsic de l’actuació endegada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona és aturar de forma urgent, o alentir tant com es pugui, el procés de degradació del monument, que presentava un estat de conservació molt precari, gairebé crític, per tal de garantir-ne l’estabilitat.

Raquel Sánchez ha explicat que “vam demanar a la Diputació el seu suport per tal de poder recuperar i consolidar el jaciment, i a partir d’aquí que això ens ajudi a la divulgació d’aquesta part del nostre patrimoni”. L’alcaldessa ha assegurat que “s’està fent una recuperació que, des del punt de vista arquitectònic, és molt interessant”, i ha recordat les tasques també de recuperació que s’estan fent als forns al voltant de Can Llong avançant que “la intenció es seguir en aquesta línia”.

De la seva banda, Josep Ramon Mut ha recordat que “la nostra intenció és acabar de fer la recerca arqueològica, fer una consolidació, i intentar restituir amb materials d’aquí de la zona el que era pròpiament la cisterna, part del que era el mur sud-est, i part de la vila romana”.

S’han programat treballs d’arqueologia i de consolidació de les restes, que es troben en curs d’execució i que permetran conèixer, protegir i posar en valor la cisterna romana i la seva reutilització per una masia en època moderna. Els primers consisteixen en el buidat de l’interior del dipòsit per tal de localitzar-ne el fons i en l’excavació de la traça del mur sud-est i de l’entorn immediat. Els segons comporten la reparació i consolidació de la fàbrica més malmesa del monument, tant els murs com la volta, i la consolidació de les restes construïdes que apareguin després de l’excavació. El cost total de la inversió és de 55.660 euros.