Josep M. Vallés, gerent Millenium Baby

Quin és el fet que fa de Millenium Baby una empresa diferent?

Ens agrada que la gent que treballa amb nosaltres tingui veu, que pugui expressar la seva opinió lliurement. Som una empresa molt oberta, poc donada a formulismes. I l’única manera de trencar les formules és deixar llibertat als treballadors perquè puguin innovar, perquè ningú co­neix millor la seva feina que ells mateixos. A més a més, fomentem l’o­pinió sobre les àrees dels altres, sempre que sigui d’una manera respectuosa. És un exercici d’autocrítica constant i necessari.

Però les crítiques no sempre són ben rebudes…

Tothom ha de ser capaç d’acceptar-les. És una norma de la casa. T’a­gradi o no, els companys poden opinar de la teva feina. I tu de la dels altres, és clar.

 I funciona?

Extraordinàriament bé. Ara bé, només amb un determinat tipus de persones. Hi ha qui se sent més cò­mode seguint ordres, funcionant com una cadena de muntatge. Aquest ti­pus de visió té poca cabuda a Mille­nium Baby. El nostre model és diferent, un organigrama completament pla, sense comandaments in­ter­medis que controlin la feina dels altres. Cadas­­cú és el cap de la seva feina.

 Això suposa un millor sou?

Sí, és clar. Ens permet pagar molt millor els nostres treballadors perquè ens estalviem els sous dels caps. La crisi no ens facilita les coses, però, tot i així, estem pagant un 30% per sobre dels sous del sector. I encantats de pagar-ho, perquè la gent s’ho guanya.

Heu participat al projecte 6+6 amb el que l’Ajuntament subvenciona mig any del sou d’un empleat, el que us ha permès contractar-ne dos. N’esteu sa­tisfets?

Moltíssim. Sempre he dit que per sortir de la crisi cal que les empreses no tanquin i puguin contractar més gent. Eines com el programa 6+6 ens ajudaran a aconsguir-ho. Per això ens hi vam adherir, perquè ens ha permès accelerar certes coses. Gràcies al 6+6 hem pogut disposar d’un dissenyador gràfic propi per professionalitzar la nostra imatge i d’una nova persona al magatzem que ens ha permès re­duir el lliurament de comandes a 2,33 dies. Si no haguéssim disposat d’aquest ajut hauríem trigat un any en poder contractar aquestes dues per­sones.

Com us vau llençar al negoci en temps de crisi?

Vam començar el gener del 2008, quan a la crisi encara no se l’anomenava crisi. Tret de la construcció, la resta de sectors encara havien de caure. Però créixer durant una crisi com aquesta ha fet que la cultura de l’estalvi estigui integrada en l’ADN de l’empresa. Cada treballador, individualment, mira per aconseguir es­talvi i s’hi implica voluntàriament.

Quin és el truc per aconseguir-ho?

El que intento és que els meus treballadors facin les coses igual que les farien a casa seva. Si quan compren al supermercat trien una marca blanca, a la feina han de procurar fer el ma­teix. I, per sort, això ho té tothom molt assumit. I n’estic molt orgullós d’haver aconseguit aquesta implicació.

Després de dedicar-te a tantes co­ses diferents, per què vas triar el sector de la seguretat infantil?

Al marge de ser un bon negoci, és un sector que et dóna moltes alegries personals. És molt satisfactori poder orientar a persones que van molt perdudes sobre com han de portar el seu fill al cotxe, per exemple. I el que jo sé pot ser útil per a tota aquesta gent i, sobretot, pels nens. Poder donar aquest servei no té preu.

Per què vau triar Gavà per ins­tal·lar-vos?

Vam començar en un despatxet a Castelldefels, però va arribar un mo­ment en que necessitàvem un ma­gatzem propi i, mirant pels voltants, vam trobar Gavà. I ens vam decidir perquè l’Ajuntament té les idees molt clares. Quan li vaig explicar el projecte a l’alcalde el va entendre a la primera i vam rebre tot el suport de l’A­juntament de Gavà. I això és una co­sa que és bastant estranya, perquè amb les administracions les he tingut de tots els colors. Aquí vam rebre un servei molt superior al que haguéssim ob­tingut a qualsevol altre mu­nicipi dels que vam mirar per ins­tal·lar-nos.

A més a més, els vostres treballadors són de la zona…

Estem molt preocupats per la qua­litat de vida de la gent que treballa amb nosaltres. Per això només con­tractem gent de la comarca. Jo he treballat molts anys a quaranta quilòmetres de casa i sé el que suposa. Hi ha prou gent i qualificada com per haver d’anar a buscar-la molt lluny. I no hauran de fer grans trajectes, anar amunt i avall amb la carmanyola, ni arribar a casa a les onze de la nit.

Com a empresari que l’estàs vivint, creus que ens en sortirem de la crisi?

Jo crec que sí i que ja toca. Espero que quan es comenci a obrir una mica l’aixeta del crèdit la cosa canviarà molt i ens en sortirem més ràpid del que ens pensem. Perquè, per exemple, a nosaltres la manca de crèdit és una de les coses que ens frena més per poder créixer més del que estem creixent. Venem tot el que po­dem comprar i si no comprem més és perquè no tenim més crèdit. Clar, el nostre creixement no és normal en aquests moments i els bancs no l’entenen per molt que els hi expliquem com fem les coses.

Animaries a un emprenedor a llençar-se tot i la situació econòmica?

Les crisis són èpoques de grans oportunitats. I especialment per a les persones amb les idees clares. Quan tot va bé, qualsevol persona pot mun­tar alguna cosa i que funcioni. És en èpoques com aquesta quan es demostra la persona que val de veritat, que es preocupa i que treballa pel negoci. Crec que la crisi és una mala excusa, perquè és la suma d’una sèrie de petites catàstrofes però dins de tot plegat també hi ha èxits. Es tracta de fer un èxit de la teva iniciativa.

 I com s’aconsegueix aquest èxit?

Hi ha una història que sempre explico, treta d’una sèrie de televisió, en que hi ha dues persones i un ós que les amenaça. I una diu que no podran fugir perquè els óssos corren més ràpid que els humans i l’altra li respon que no el preocupa córrer més ràpid que l’ós sinó fer-ho més rà­pid que ella per salvar-se. Si es creu que es poden fer les coses millor que la competència, s’ha de tirar endavant i deixar que l’ós atrapi a la resta. Si el que tens és bo, te’n sortiràs.