Conèixer Takashi Matsuyama és tot un privilegi. Saber que ha estat la mà que ha dibuixat una part dels mons fantàstics amb els quals he crescut fa que aquesta entrevista sigui molt emocionant. I, des que entra a la sala Mirador de l’Ajuntament de Gavà, fa que tothom que és al seu voltant somrigui, pensant immediatament en l’Arale o en Son Goku, i contagiant-se de la seva amabilitat i educació, tan pròpies de la cultura japonesa. Matsuyama es mostra encantat de poder mostrar la seva obra fora de les fronteres japoneses i ja sap que, a Catalunya, es trobarà amb un públic entusiasmat. Tothom està desitjant que els expliqui la seva història d’amor amb el manga.
Com va començar a interessar-se pel dibuix? Com es va iniciar en aquest món?
Quan anava a secundària, a la meva classe hi havia un noi que dibuixava molt bé, i jo vaig rebre molta influència d’ell. Aquí és on vaig començar a no estudiar (riu).
El seu treball més reconegut internacionalment és el que va fer per l’Akira Toriyama. M’agradaria saber com va començar aquesta relació amb el mestre.
El vaig conèixer quan jo tenia 23 anys. Més o menys a partir dels 20 vaig començar a guanyar alguns concursos de figuretes petites, i quan vaig conèixer al senyor Toriyama ja havia guanyat tres premis del concurs organitzat per l’empresa japonesa Tamiya. Com a ell també li agradava molt el tema de les maquetes i llegia aquestes revistes, ja em coneixia.
I el va anar a buscar…
Jo, quan vaig veure la seva obra del Dr. Slump a una revista japonesa va ser un xoc, el seu dibuix era massa bonic! Al seu moment jo anava a una escola de dibuix, i un amic em va dir que el senyor Toriyama vivia a la prefectura d’Aichi, i vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo en persona, perquè el vaig anar a veure amb un grup d’amics. Quan em vaig presentar en aquest encontre, ell ja em coneixia perquè havia guanyat aquests concursos que us he comentat, i em va dir: «Ah, ets tu!». Aleshores vam saber que compartíem moltes aficions i ens vam avenir molt bé.
En aquell moment, la seva obra mestra Dr. Slump era molt popular a la societat japonesa. El seu primer assistent, anomenat Tanaka, va deixar la feina, i el senyor Toriyama em va trucar a mi.
I com era treballar per a ell? Els donava moltes indicacions de com volia que fossin les coses o els donava llibertat creativa?
A mi em semblava una cosa increïble el fet de poder treballar amb ell, perquè adorava la seva obra. Quan em va trucar per telèfon per contractar-me li vaig dir que sí sense pensar-m’ho dues vegades.
El senyor Toriyama va començar a dibuixar per qüestions econòmiques, era pobre, i diguem que la professionalització com a artista no estava molt present com a tal. En aquest sentit, no rebia massa instruccions complicades, sinó que el nostre interès era acabar aquelles 15 pàgines que demanava la revista Shūkan Shōnen Jump, que era setmanal. Es rumoreja que no pintàvem els cabells dels personatges per guanyar temps, i es veu que era cert, tot i que jo em vaig assabentar d’això a través d’un article publicat a la revista.
Era molt amable amb mi. Una vegada, per equivocació, vaig tacar l’esborrany del seu manga, però mai no s’enfadava, el vaig corregir amb tip-ex i llestos.
Parlant del manga, què creu que diferencia aquest estil de dibuix de la resta? Per què creu que atrau tant la gent?
Primer, jo diria que els dibuixants de manga dibuixen extremadament bé. També diria que els personatges són molt bonics i, quan dibuixem coses com per exemple un vehicle, els detalls llueixen molt. A més, al sector del manga hi destaquen l’atractiu dels personatges i l’argument original, com podem observar a Dr. Slump, i també hi ha històries d’empoderament o de creixement dels personatges, com a Bola de Drac. Això va ser una cosa que buscava el senyor Torishima, que va ser l’editor d’aquesta obra.
Quan va venir a Barcelona per Saló del Manga, era la primera vegada que venia a Europa. Des d’aleshores, ha visitat alguna altra ciutat del Vell Continent?
No, aquella va ser l’única ocasió. A banda, fa 10 anys vaig participar en una activitat organitzada per una empresa japonesa dins el festival d’anime de la ciutat de Los Ángeles.
I, pel que ha pogut veure, què li sembla la rebuda que han tingut vostè i el seu treball fora del Japó?
Encara estic en el procés de descobrir les reaccions per part del públic internacional i, en aquest sentit, vaig tenir una bona experiència a Barcelona. En el futur, m’agradaria fer les meves exposicions també a altres ciutats importants del món, com París, Nova York o Londres.
No sé si sap que un barceloní va ser el responsable de portar l’anime a Espanya, i que Catalunya va ser pionera en emetre el Dr. Slump i Bola de Drac. Quan va ser a Barcelona, va poder copsar la passió que hi ha aquí per aquestes sèries?
Una vegada es va publicar un article a un diari de Catalunya que parlava de com Bola de Drac va contribuir a la divulgació de la llengua catalana, una cosa que vaig descobrir aleshores. Si parlem de la gent, el desembre de l’any passat vaig tenir el primer contacte amb els meus fans d’aquí, i la veritat és que vaig percebre una passió encara més forta que al meu país. Entenc que el mateix deu estar passant a altres països com França o Itàlia. Malauradament, el senyor Toriyama va morir sense conèixer aquesta ressonància fora del Japó, però segur que, al cel, estarà content amb això.
Quan vostè feia els dibuixos del Dr. Slump i Bola de Drac, amb què gaudia més i què era el més complicat?
El que jo feia per al senyor Toriyama era imitar l’estil del paisatge o del fons. El més difícil era que no es notés la diferència d’estils i ajustar el meu al seu. La manera que ell tenia a l’hora de dibuixar les muntanyes de fons de la vila del Pingüí incloïa molts detalls que reprodueixen molt bé l’ambient únic de la història, i això em costava molt. I, per exemple, la casa del senyor Senbei era bastant fàcil.
Quan estava dibuixant la casa de Muten Roshi (Follet Tortuga en català), el senyor Toriyama em va dir que podia fer-ho com volgués, i això ho vaig gaudir molt i li vaig afegir un toc americà. Una altra cosa és que, al taller, tots treballàvem a la mateixa taula, i jo treballava just al costat del mestre… El fet de poder veure com ell creava els nous episodis era una cosa espectacular i impressionant per a mi.
Tornant al Sakura, no sé si el sorprèn que una ciutat mitjana hagi aconseguit organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud, que atrau tanta gent…
La veritat és que em sorprèn el fet que hi hagi aquesta iniciativa a una ciutat que no és tan gran com Màlaga, Barcelona o Santiago, i em fa molta il·lusió veure la resposta de la gent.
Segur que a la gent també els farà molta il·lusió veure’l per aquí. Els vol enviar algun missatge?
Seria ideal poder transmetre als nens i nenes que participen del festival les tècniques avançades del manga japonès, perquè siguin futurs i futures artistes.
- Si voleu veu l’entrevista en vídeo, podeu fer-ho a la web de Gavà televisió.
EN QUATRE DADES:
Takashi Matsuyama (Tòquio, 1960) és un dibuixant conegut per haver estat durant anys l’assistent del mestre Akira Toriyama, creador de mangues tan mítics com Dr. Slump i Bola de Drac. Un dels seus rols va ser encarregar-se dels fons, paisatges i edificis, alguns ideats prèviament pel mestre, com la Vila del Pingüí, i d’altres íntegrament seus, com la famosa Kame House. Treballar per Toriyama va ser un somni fet realitat per a aquell jove que, des de l’escola, s’entretenia fent dibuixos als marges de llibres i llibretes.
Matsuyama també ha desenvolupat treballs propis, entre ells un llibre titulat «Construeix la teva pròpia casa americana» o la sèrie de dibuixos «Motor Panic», en la qual mostra ciutats de tot el món plenes de cotxes i de detalls minuciosos. També ha fet algunes exposicions al Japó, i actualment treballa com a il·lustrador a la revista Daytona. El desembre de 2025 va ser convidat al Saló del Manga de Barcelona, la primera ciutat europea que visitava. Gavà, gràcies al Sakura Fest, ha estat la segona.
