Navegant per l’oceà de les xarxes socials ja hi trobem una nodrida representació de gavanencs i gavanenques que triomfen a Instagram, TikTok o Twitter. Entre ells, cuiners i cuineres que ens ofereixen receptes amb un toc personal que els ha fet destacar. Una d’elles és la Laura Zurriaga, coneguda a les xarxes com croquetadexocolata, i que ja amassa 55.000 seguidors a Instagram i algun més a TikTok. La seva especialitat: els dolços amb un punt més saludable i una forma de cuinar àgil i divertida. Ens trobem amb ella en un parc del Mil·lenni ple de nens i nenes que tot just surten de l’escola.
Què significa aquest lloc per a tu?
Vinc a passejar-hi les gosses, sempre per aquí. Així que és un lloc en què estic còmoda, perfecte per a una entrevista (riu).
D’on sorgeix aquest gust teu per cuinar?
És curiós perquè vaig començar la carrera de química i m’anava molt bé. Treia bones notes i no tenia cap problema, però va haver-hi un punt en què vaig com explotar. Vaig dir prou. Portava molts anys estudiant, no volia seguir i vaig parar. I llavors els meus pares em van dir que, ja que m’estava a casa, m’encarregués de fer el dinar. I allà vaig descobrir que m’agradava cuinar.
Què és el primer que vas fer? Ho recordes?
Una amanida de patata molt xunga. O era de tomàquet? Ara no ho recordo, però va ser una cosa així. I després tinc el record d’un pa de pessic que em va sortir malament, però que totes les bombolles eren verticals. Totes començaven a la base i arribaven fins a dalt de tot. Era molt peculiar. No he aconseguit repetir-lo mai, tot i que ho he intentat mil vegades. I allà jo crec que ja vaig dir: “Que guai que és això”.
El fet de conèixer la química t’ha influït en la cuina?
Sí, moltíssim. Tenir una base de química bastant potent, perquè vaig fer fins a tercer de carrera, fa que a l’hora de crear receptes noves no he de provar tant. Més aviat calculo coses. Calculo la quantitat de líquid, de sòlid, de greix… i creo una recepta nova que de seguida acostuma a sortir bé.
Per això tires més cap al dolç?
Exacte! I m’agrada molt més el dolç, també. Però sí que és veritat que les receptes de pastisseria s’assemblen molt més a una fórmula química.
I com arribes al món de les xarxes socials?
Va ser una mica per casualitat, eh? Perquè jo soc postpandèmia. No soc de les que van aparèixer amb el confinament. Simplement, el que feia ho penjava a l’Instagram i ho veien els meus amics, i tal. Va arribar un punt en què la meva parella em va dir que per què no ho penjava a TikTok, que allà es viralitzaven molts els vídeos. I així ho vaig fer fins que un dia, de cop i volta, va començar a viralitzar-se. I vaig pensar que ho havia d’aprofitar, ja que estava funcionant.
No t’ho esperaves, doncs…
No, gens. El primer va ser un pa, tipus baguet, que va funcionar una miqueta i ja em va semblar una barbaritat. I el segon ja va ser el pastís de formatge, que va ser una burrada i no m’ho esperava. Va ser benvingut, però no m’ho esperava gens.
Per què creus que va funcionar?
Del vídeo del pastís de formatge sí que puc intuir que té tres coses que són importants perquè es fes una mica viral. És un vídeo que té una cançó de la Marató de TV3, que és un tema anglès versionat en català, i això ja va fer que la gent digués: “Aquesta cançó no és així”. També hi apareixen els dinosaures, les galetes de la nostra infància i, finalment, que és formatge i es desfà. És una combinació de tres coses que fan que tothom se’l quedi mirant.
I ara que ja hi estàs ficada, com t’ho fas per mantenir l’engagement, que en diuen?
Mantenir-ho és complicat. Darrerament, he hagut de passar a mitja jornada a la feina de professora perquè no arribava a fer-ho tot. I, tot i això, encara vaig de cul (riu). Però, vaja, les claus són: organització, utilitzar el màxim d’hores possibles i, de vegades, dir que no a certes coses.
Et veus deixant de ser professora?
Això és un dilema que tinc perquè sempre he volgut ser-ho. Crec que la docència sempre estarà allà i, per poc que pugui, intentaré fer classes, encara que només siguin unes quantes hores o en un grup reduït.
Ets habitual al professorat dels campaments MasterChef. Com prova l’experiència?
És molt divertit. És cert que, com que canvien els nens cada setmana, no es pot veure una evolució, però són uns campaments! Sempre són un lloc divertit i, a més a més, t’estàs tot un mes tancat amb els teus companys i, realment, és molt guai.
I ara també et veiem a TV3, al “Tot es mou”…
Sí! I m’agrada molt, la veritat. M’ho passo molt bé. Era una cosa que sempre havia volgut fer, no ens enganyarem. Des del moment que vaig entrar al món de la cuina deia: “Vull fer el ‘Cuines’ de TV3”. El “Cuines” no l’estem fent, però estem fent cuina per TV3, que ja m’està divertint.
Tant a la tele com a les xarxes sempre ens intentes oferir versions saludables…
Bé, sí, intento buscar el punt aquest un pèl més saludable. Bàsicament, que no porti sucres refinats ni farines refinades. Però, si fas dolç, al final acaba sent una bomba igualment (riu). Fer un dolç saludable exactament igual que el que coneixem és impossible.
I tot plegat en català. T’han dit mai allò que en castellà arribaries a més gent?
Moltes vegades! I no m’importa gens. No necessito els seguidors castellanoparlants que no em vulguin entendre, perquè en tinc molts que sí que em volen entendre. Per tant, cap problema. I crec que fer-ho en català és un valor afegit. Els seguidors catalans som molt més fidels que la resta perquè quan ens expliquen una cosa en català ja ens hi quedem.
Vaja, que no pateixes gens per si et pugen o et baixen els seguidors…
N’he perdut, n’he perdut (riu). He fet alguna broma que m’ha fet perdre seguidors. Però sempre penso que a qui marxa perquè no li ha agradat una broma, no val la pena tenir-lo de seguidor. I és tan bèstia el que he aconseguit que no em preocupo pels seguidors.
Com et veus d’aquí a un parell o tres d’anys?
No ho sé, la veritat. Em plantejo les coses més a curt termini. Perquè si penso en dos anys enrere, tampoc m’hauria imaginat on soc ara.
De totes les que has fet, quina recepta hem d’anar a buscar per fer-la ara mateix?
És trist, però no es viralitzen les receptes de les quals n’estic més orgullosa, que són els tiramisús. En tinc un munt, perquè m’encanta i no paro de penjar-ne receptes, però es veu que a la gent no li agraden tant com a mi. Si esteu llegint això, entreu a buscar els tiramisús, si us plau.
EN QUATRE DADES…
El seu nom de guerra a les xarxes va néixer fent una enquesta informal entre els seus seguidors, així per atzar, com moltes de les coses que li han passat a la Laura Zurriaga en els darrers anys. Tenia clar que volia ser professora, com ho han estat el seu pare i la seva mare, però la cuina s’hi va ficar pel mig, va interrompre la carrera de química i la va llançar a les xarxes. Gairebé per casualitat, però amb molt d’esforç al darrere, va camí dels 60.000 seguidors a Instagram i dels 50.000 a TikTok, amb un creixement enorme de 10.000 followers al mes des que va començar l’any. En aquesta embranzida hi ha col·laborat el premi La Fera, que va obtenir l’any passat, que li va donar empenta econòmica i, també, d’assessorament professional. I no només la podeu trobar a les xarxes, també ja és un rostre habitual del programa “Tot es mou” de TV3.
