Marta Gimeno, emprenedora
Marta Gimeno, emprenedora

Abans d’entrar en matèria. Com estàs vivint la pandèmia?

Com tothom. Al principi, fent malabars per assumir què ha passat, adaptar-te i tirar endavant. I ara ja una mica més situada, tant personalment com professional, perquè ja notes que has aterrat en aquest nou escenari que hi ha i que el trencaclosques ja s’ha ressituat i sembla que tot torni a rutllar. Hem après a estar disposats a adaptar-nos a allò que ens hagi de venir. Ha estat un gran entrenament!

Tot un màster en adaptació…

I d’una resiliència màxima. Crec que és un xip que ja ens quedarà per sempre i que no ens anirà malament. T’adones, per exemple, que s’ha normalitzat a la velocitat de la llum el fet de parlar virtualment.

Hi ha hagut cap diferència en el teu dia a dia professional?

A la meva start-up ja portem tres anys treballant en línia, cadascú des d’on vol. Això ja ho teníem incorporat, així que l’esclat de la pandèmia no ens ha fet haver d’articular res més enllà d’avaluar el mateix model de negoci, les afectacions que estava tenint, i reaccionar com qualsevol ha hagut de fer.

Però us dediqueu a ajuntar gent. Com ha afectat aquest període en què no ens podem aplegar gaire?

Twilala és una aplicació que et permet conèixer gent que comparteix aficions amb tu i poder fer amics de forma geolocalitzada. I la veritat és que estem molt feliços perquè vam veure que estàvem ajudant molta gent a no sentir-se sola, especialment durant el confinament. Si la soledat ja era una pandèmia, amb el fet d’haver d’estar a casa es va anar fent més intensa aquesta sensació d’estar sol. Així que va ser una bona sortida poder tenir una app com la nostra per anar petant la xerrada amb gent que li agrada el mateix que a tu i anar creant amistats. I vèiem com anaven sorgint grups de xat de gent que estava confinada a Madrid o a Barcelona o sobre els símptomes de la Covid-19 i on la gent compartia tot allò que sentia. I, quan el confinament va acabar, hem sabut que molts d’ells han fet el pas de trobar-se i fer una cervesa.

Podem dir que l’afectació de la pandèmia ha estat positiva, doncs?

Pel que fa a l’ús, sí. Però també tenim el maldecap de qualsevol empresa, que és que hem de treure’n algun profit, que n’hem de menjar. Fem sobreviure l’aplicació a través de la subscripció prèmium i és evident que en un context on hi ha molta gent que no pot obrir el negoci, que no factura o que està en ERTO, pagar per la nostra aplicació és un capritx. I la batalla segueix, però estem satisfets perquè hem validat molt més la utilitat de l’app. I això dona sentit a la nostra lluita. La resiliència ja forma part del nostre ADN empresarial. Això ha estat molt maco perquè tenim un negoci de xat que ens permet parlar molt amb la gent. Estem aprenent una barbaritat com ha canviat la vida de les persones amb la Covid-19 i entendre la vessant més psicològica de cadascú de nosaltres. No sé on acabarem, però estem fent grans amics usuaris i usuàries i això és una gran sort per a qualsevol negoci.

Com és que vau fer una xarxa social quan gairebé no n’hi havia?

Perquè em feia molt feliç unir persones. Vaig conèixer el meu soci, en Miquel Clariana, que és enginyer, que tenia aquesta idea d’unir persones a través dels seus interessos. Érem una mica friquis perquè preteníem que gent desconeguda es portés bé entre ella, facturar a través d’un mercat web d’activitats d’oci… Semblava una bogeria, però hem arribat fins aquí.

Per què unir persones?

Perquè tant el Miquel com jo ho portem de sèrie. I perquè a mi mateixa m’ha ajudat molt envoltar-me de persones així, molt properes, amb les que he pogut intercanviar aquella cerveseta anual que tant t’inspira.

I amb aquesta filosofia neix “Dones que inspiren”. Per què?

Va ser fruit de la pandèmia. En ple confinament vaig començar a fer una llista d’aquelles dones que m’havien inspirat perquè les havia vist com a ponents o amb les quals m’havia pres aquella cerveseta que et deia. Em van venir al cap totes elles perquè t’adones que gràcies a tota aquesta realimentació et sents molt empoderada i t’ajuda a tirar endavant encara que hi hagi una pandèmia mundial. I cap a l’abril anava parlant cada cop amb més amigues emprenedores que em deien que reculaven, que s’agafaven la baixa, que tancaven el projecte, que ja no podien més… I vaig dir prou. I va sorgir “Dones que inspiren”.

Veient l’evolució que està tenint, va ser una bona idea…

Crec que necessària. Ja ho estàvem fent en petit comitè, entre companyes i amigues, però quan una se sent tocada i enfonsada, sobrepassada, el fet de veure que el teu no és un cas puntual, ajuda molt. Ja passava abans, eh! El tema de la conciliació, dels rols, de la paritat, sempre ha estat una lluita; no de voler ser més que ningú, sinó de demanar qualsevol cosa que creiem que ens pugui facilitar no haver de renunciar als nostres somnis professionals.

Dius que et va passar amb el naixement de la teva filla…

Sí. El canvi que fas és brutal, com a dona i com a dona emprenedora. També el fa el pare, però per a una dona hi ha certs vincles naturals i rols naturalitzats que, si no es detenen i es qüestionen, es converteixen en una condemna de per vida. I per això vaig decidir posar en marxa aquesta plataforma, per inspirar totes aquelles dones que van amb el cap cot i no troben el camí. També per a totes aquelles que necessiten consells més pràctics per iniciar-se en això d’emprendre. Si algú vol obrir una cafeteria, potser jo no en sé res d’hoteleria, però sí dels passos que ha de fer per fer-se autònoma, per exemple. A més a més, al grup cada cop hi ha dones més diverses; així que quan apareix algú amb un dubte, el compartim amb el grup i ja ens repartim la feina de forma voluntària per ajudar-la en el que necessiti.

I la llista no s’acaba…

No! Segueixen arribant dones que volen incorporar-se com a inspiradores. I això és molt bo perquè quan una dona se sent inspiradora és que li ha saltat el clic i pot retransmetre la seva fortalesa a la resta.

I tot plegat des del voluntariat…

És el que passa quan fas alguna cosa des de l’estómac, que l’intercanvi és immediat. Jo a l’abril tenia aquesta angúnia de dones que plegaven i, quan començo a contactar amb dones que m’han inspirat i tantes em diuen que s’apunten, això em genera una càrrega de piles espectacular. I després van arribant més col·legues, més gent que s’apunta fins a fer un directori de més de quaranta persones. I quan veus que les dones que entren reben consells de tres o quatre a la vegada, és molt guai.

A la llista hi ha moltes gavanenques. Gavà sempre hi és?

A Gavà va començar tot. De fet, tinc cinc socis inversors gavanencs, a qui m’agradaria esmentar i donar-los les gràcies. Són en Joan Carles Moreno, l’Ainhoa Azorín, la Teresa Castells, el Xavier Martínez i el Marc Paús. I per aquesta importància de Gavà vaig voler presentar “Dones que inspiren” aquí. I va ser una trobada emocionant, tant que ens va durar tres dies de no poder deixar de pensar-hi. L’equip del Centre de Suport a l’Empresa ho va fer genial i ens va preparar tot un muntatge per trobar-nos trenta o quaranta dones i que tantes més poguessin estar en línia. I allà va passar de tot. Va ser molt emotiu perquè ens van deixar impressionades les experiències que s’hi van explicar i ens vam quedar amb una identificació de tribu espectacular i amb moltes dones que es van voler afegir al directori. També internacionalment, perquè ja estem transcendint les fronteres de casa nostra.

BIOGRAFIA

La Marta Gimeno va néixer el 1981 a Sant Boi i va estudiar Ciències Empresarials a la UPF. La vam conèixer quan va ser tècnica d’empresa al Centre de Suport a l’Empresa, una feina que va deixar el 2011, quan es va tirar a la piscina per llançar la xarxa social Uolala!, una plataforma que volia unir persones amb interessos similars. Aquest va ser el primer gran canvi en la seva vida. La start-up va evolucionar, va entrar al mòbil, i fa quatre anys va néixer Twilala, present a 19 països, amb dos milions d’instal·lacions i amb la mateixa intenció de ser un antídot contra la soledat, ara en forma de xat. El segon gran canvi li va arribar amb la seva filla, ara fa tres anys. La va fer conscienciar de tots aquells hàndicaps que pateixen les mares i va decidir lluitar-hi activament convertint la seva empresa, per exemple, en un negoci bebè friendly, que celebra la maternitat en lloc de castigar-la. Tot plegat, diu, amb la intenció de fer un món millor. El mateix motiu que ha fet néixer “Dones que inspiren”, un directori de dones emprenedores que es va presentar a Gavà el passat mes de novembre i que ja compta amb més de 40 dones que ajuden altres dones, tant en els negocis com en la vida. Es troben a donesqueinspiren.cat.