Com va néixer la vostra relació musical?
Josep: Va començar fa molts anys, quan la Mireia era petitona i formava part del Cor l’Amistat. Jo vaig compondre una cançó per al Fòrum de les Cultures que es deia Se hará realidad i que es va triar entre
15.000 propostes. Buscàvem una solista. La Mireia s’hi va presentar i jo em vaig enamorar immediatament de la seva veu. Anys després, quan ella ja en tenia 13 i estàvem gravant el disc de l’Aula de Música, li vaig dir una frase que recordaré sempre: “Algun dia et produiré un disc. I…
Mireia: i… tatxán! (riu)
Com et vas quedar davant d’aquesta proposta?
M: Em va sorprendre molt. Perquè que et digui això el teu professor de música, a qui admires, és molt fort. Va ser el moment en què vam fer el pas a l’amistat. I després d’aquella proposta, sembla mentida que s’hagi acabat fent realitat.
Quan us vau posar mans a l’obra?
J: Va ser fa un parell d’anys. Vaig dir a la Mireia que ja la veia preparada i que tenia moltes ganes de gravar el disc. En un principi no havia de ser cosa dels dos, només era una maqueta d’ella amb versions i la música baixada d’internet. Però un bon dia es va presentar a casa amb un tema seu, que és el primer que hi ha el disc. Era tan bo i sonava tan i tan bé que em va quedar clar que no volia fer un disc de versions sinó un de temes propis en què jo també hi participés i el fes una mica meu. Així va néixer Soulmates.
Per què Soulmates?
M: Perquè som ànimes bessones: dues persones que es porten molt bé, que tenen molta complicitat a l’escenari, que fins i tot contestem preguntes a la vegada…
Vaja, que ja no sou professor i alumna…
J: Ja no (riu). Això ja ha passat a millor vida. Sobretot la considero una gran amiga.
M: A més, creiem que això és primordial. Ser amics de debò, a més de parella artística fa que el grup tiri endavant amb més facilitat.
El disc ja és una realitat que heu titulat Looking for a new down. N’esteu satisfets?
M: Molt. Perquè el que havia de ser una maqueta amb quatre versions s’ha convertit en un tros de disc del qual estic molt orgullosa. Mai no m’ho hauria imaginat
Soulmates sou dos, però hi ha més músics implicats…
J: Al disc gairebé tot està fet entre nosaltres dos. La nostra primera intenció era portar-lo a sales fent acústics, però quan vam escoltar-lo vam decidir que el volíem presentar tal com sonava. Però per fer-ho en directe no ens podíem multiplicar (riu).
M: Vam buscar i vam trobar l’Oriol, l’Agustí, en Marc, en Manuel, la Cristina i la Raquel. I estem encantats amb ells, perquè buscàvem grans músics, però també grans persones. I ho són. Totes dues coses.
Gairebé tots de Gavà…
J: Tret del Marc i de l’Oriol, que gairebé ja són gavanencs. I no m’estranya, perquè a Gavà hi ha una pedrera de músics increïble. Jo mateix he tingut la sort que el meu professor va ser en Joan González, que és de Gavà i que és un dels millors bateries d’Espanya. I la masterització del disc ens l’ha feta en Jordi Portaz, que només dir el seu nom ja se’m posen els pèls de punta perquè és un dels millors músics que hi ha ara mateix a casa nostra. Pensa que ha estat director musical de Lluís Llach! I és de Gavà. I podríem dir més noms de grans músics gavanencs: en Marc Grau, el Ricardo Marín, en Javier Vaquero, els Please…
El 22 de març vau fer el primer concert a l’Espai Maragall. Com va ser?
J: Va ser una experiència genial, increïble, d’aquelles que recordes tota la vida. Notaves com la gent es retroalimentava amb nosaltres i estava molt entregada. A més a més, ens coneixem bé el Maragall i hi estàvem com a casa.
El pròxim repte és tocar el dia 2 de maig davant de la Sagrada Família…
M: Sí! S’ha fet un concurs de bandes a través del Facebook dels Castellers de la Sagrada Família. Els quatre primers podien tocar davant del temple i, finalment, hem resultat guanyadors.
J: Ens ha fet molta il·lusió perquè la gent s’ha bolcat amb nosaltres i ens ha votat moltíssim. Estem molt agraïts. A més a més, ara el jurat triarà un sol grup que tocarà com a teloners al concert principal de les festes del barri de la Sagrada Família. Només per tocar davant d’un dels monuments més coneguts del món ja val la pena, però, si la cosa va a més, estarem encantats.
El projecte Soulmates pot arribar a ser per guanyar-s’hi la vida?
M: Ostres, la vida de músic està molt difícil. De moment el que pretenem és passar-nos-ho bé i ensenyar la nostra música. Jo estic estudiant per ser mestra, però m’agradaria poder compaginar-ho amb la música.
J: Jo estic vivint de la música, així que és possible! Però és cert que aquest món és molt complicat. De moment, volem bellugar el disc, fer directes, passar-nos-ho bé i, després, ja veurem què passa…
BIOGRAFIA
Quan toquen plegats es nota que la seva història ve de lluny, de quan la Mireia només tenia 9 anys i en Josep era el seu professor. Ara, ella ja en té 19 i aquesta complicitat ha cristal·litzat en un grup, Soulmates, i en un disc que es diu Looking for a new down (buscant una nova albada). En Josep ha mamat la música des de petit, ha passat per diversos grups i actualment dirigeix l’Aula de Música Soler que va fundar la seva mare, Mari Carmen Soler. La Mireia estudia Magisteri, però és clar que la seva veu ha de sonar més enllà de les aules. Tots dos junts formen una combinació que ja està donant els primers fruits i que podrem gaudir en directe a la Festa Major de Sant Pere.
El disc es pot descarregar a les plataformes Itunes i Amazon o a través del web www.soulmatesmusica.com.
