És dilluns i les sales del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), a Montjuïc, són buides i a mitja llum. Però tot i que no està obert al públic, l’equipament és ple de gent que hi treballa per conservar el patrimoni de casa nostra. Entre ells, la més recent incorporació és la gavanenca Mònica Borrell, que acaba d’entrar al despatx de directora i ens rep amb la seva habitual simpatia que transmet una gran passió per la feina que fa. Després de passejar-nos una mica, triem una de les sales d’exposició temporal per fer aquesta entrevista, envoltats de peces que ens mostren la riquesa arqueològica de l’illa de Sardenya.
Què significa aquest lloc per a tu?
La veritat és que té una significació i un valor important. Professionalment, és un repte important i un reconeixement a la carrera que he fet. També perquè és una institució de referència per als que treballem en aquest sector.
Com encares aquest nou repte?
Els reptes són molts i són diversos. El MAC és un museu complex, amb diverses seus. Hi ha Barcelona, Girona, Empúries, Ullastret, Olèrdola, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica… És un repte amb diferents escales, dimensions i perspectives. I les hem d’intentar anar encaixant totes.
Com valores el pas per Tarragona?
Ha estat una etapa increïble, professionalment i personalment. El MNAT té una llarga trajectòria, un patrimoni molt ric i amb la significació d’allò que té un pòsit centenari. I ha suposat la possibilitat de contribuir en projectes com la reforma del museu arqueològic o de la necròpoli. Ha estat molt interessant, perquè és un projecte molt gran, però en cap moment he perdut la dimensió més propera de parlar amb la societat de la zona i amb els treballadors i treballadores d’una manera molt orgànica.
T’has quedat amb la recança de no poder inaugurar el nou museu?
He deixat Tarragona en un moment dolç perquè tot just s’hi està arrencant la nova museografia i el projecte de la necròpoli. Però també és veritat que, al final, som treballadors de l’administració i no som pas propietaris del museu. I aquesta sensació d’haver aportat un gra de sorra a una gran institució també és un goig i amb això em sento orgullosa. Sempre amb la consciència que fem aquesta aportació, però la institució tira endavant amb una nova persona al timó.
I sempre hi pots tornar de visitant…
I tant, i sense la pressió d’organitzar res (riu). Em passa el mateix amb Gavà, que m’agrada anar al Museu o a les Mines. Quan sento les notícies del castell d’Eramprunuyà, per exemple, penso que vaig marxar quan tot just s’havia presentat el Pla Director. I allò que vam treballar ara té uns resultats. Em fa contenta veure que la feina que has fet acaba tenint una incidència.
Ara que l’anomenes, estaràs al cas de les obres al castell…
Crec que és una gran oportunitat. De fet, jo vaig agafar la direcció del Museu de Gavà que tot just es comprava el castell i, com et comentava, vaig marxar amb el Pla Director, que marcava les bases de com havia de ser la intervenció que s’hi està fent. I amb la gran dotació que ara hi ha arribat crec que es farà un gran salt en la preservació i la presentació del castell. Estic contenta que avancin en aquest sentit.
Perquè encara ets gavanenca i vivint a Gavà…
Sí. Hem mantingut el campament base a Gavà. Primer perquè és casa nostra i les qüestions logístiques no aconsellaven un trasllat. Ara estic una mica més a prop de casa, però s’ha de tenir en compte que el MAC té l’oficina base a Montjuïc, però la voluntat és arribar arreu de Catalunya. Espero voltar molt!
Què has de tenir en compte davant d’un museu tan gran?
Encara hi estic entrant, no fa ni un mes que soc aquí. Però tinc molt clar que vull conèixer i parlar amb la majoria dels tècnics i equips perquè és necessari saber l’experiència dels que hi estan treballant. I encara haig de detectar els punts crítics i les necessitats tant de funcionament intern com de cara al públic que ens ve a veure. No és senzill, no. És un no parar d’anar visitant i recollint informació.
I amb aquesta informació, ens pots dir quina és la salut del MAC?
Crec que és una molt bona salut. Té molts reptes al endavant, però disposa d’uns uns equips tècnics amb molta expertesa, coneixement i proactivitat. I són relativament joves, perquè hi ha hagut una incorporació de personal en els últims anys que han fet un relleu generacional que és molt positiu.
Què custodieu aquí que et faci especial il·lusió preservar?
Més que la peça, que n’hi ha moltes i de molt importants, com la col·lecció de vidre romà a Barcelona, o la de ceràmica a Ullastret, una de les coses que més m’agraden és la gestió global del patrimoni arqueològic del territori, més enllà de les col·leccions.
Com ha de ser un museu del segle XXI?
La gent ens està demanant una altra manera de visitar el patrimoni, més vivencial, en la que hi puguin participar o que els expliquem la història de la peça o del jaciment, però també de la recerca i de com s’ha descobert. I, per fer-ho, el que cal és inversió. Cal invertir en cultura i patrimoni… perquè el patrimoni és el nostre paisatge. Ho tenim molt clar quan viatgem i veiem que es preserva l’urbanisme, el paisatge, l’arquitectura… I a Catalunya també ho tenim. Un patrimoni riquíssim des de la prehistòria i fins a l’actualitat. Però cal que el preservem per poder explicar aventures com la del crani trepanat de Gavà. No s’ha de veure com una despesa, és una inversió. I, a més a més, només a través de la cultura i del coneixement podem generar esperits crítics.
Però abunden els discursos que diuen que la cultura no té una utilitat pràctica…
Potser de vegades no hem sabut explicar-nos. Hem de posar en relleu aquests valors que no són quantificables i no només al voltant del patrimoni, també ho pot ser la feina de les dones com a cuidadores, sense anar més lluny.
Mirant cap al futur, què t’agradaria deixar fet quan marxis?
M’agradaria haver contribuït a un més bon funcionament de tot plegat, a la feina de les persones que treballen aquí i a la preservació d’aquest patrimoni. No em plantejo fites d’haver inaugurat allò o d’haver salvat allò altre, perquè això és circumstancial. Soc una treballadora de l’administració i voldria haver fet que allò que és de tots sigui una mica millor i que ho gaudim tot entre tots.
- Si voleu veu l’entrevista en vídeo, podeu fer-ho a la web de Gavà televisió.
EN QUATRE DADES
La vocació per l’arqueologia se li va despertar de ben petita i va fer que Mònica Borrell ho tingués clar i fes Geografia i Història a la Universitat de Barcelona, estudis que va ampliar amb un Màster en Gestió del Patrimoni Arqueològic al mateix centre. Ja el 1990 va arribar al Museu de Gavà per fer-hi tasques de difusió i didàctica. Des del 2006, va dirigir el Museu i l’àrea patrimonial que l’envolta. El 2017 va ser designada directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). Borrell hi va arribar en un moment de canvi, amb l’inici de les obres de modernització de la seu del MNAT, que deixa sense veure inaugurada, però ja molt ben encaminada. Això és perquè, des d’aquest estiu, encara el nou repte de dirigir el Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb la seu principal a Montjuïc, però en xarxa amb moltes altres seus arreu del territori. Amb aquesta nova tasca pel davant i sense haver deixat en cap moment de viure Gavà, la seva ciutat, Mònica Borrell es disposa a traslladar a tota Catalunya la bona feina que ja ha fet a Gavà i a Tarragona.
