Ha costat molt trobar el moment per fer aquesta entrevista, però molt. I no per manca de voluntat de la Nuria, sinó per la seva atapeïda agenda. Només un exemple: quan hi vaig parlar per mirar de concretar la trobada, era a la Xina. A partir d’aquí, es pot imaginar la vida frenètica d’aquesta gavanenca que, finalment, s’asseu al bell mig de l’Illa del Centre, ben a prop de casa seva, per parlar de com les xarxes et poden canviar la vida en pocs anys.
Què significa aquest lloc per a tu?
És casa meva. He nascut aquí, m’he criat aquí, passejo per aquí. És casa.
I no t’has plantejat mai marxar de casa?
I tant que no! Jo soc de Gavà per sempre. Moltes vegades et diuen allò de: “ves-te’n a Madrid, que hi ha més feina”… però jo d’aquí no em moc (riu).
Em fa l’efecte que vius un moment molt dolç, oi?
Sí. Ara mateix és un moment molt maco de la meva vida i el vull esprémer al màxim. Perquè, al final, aquestes feines, tant d’actriu com a xarxes, són molt volàtils i no se sap el que duraran.
T’hem posat “creadora de contingut i actriu”. Què et defineix més bé?
Soc de tot una mica. De sempre m’he sentit actriu perquè fa molts anys que faig teatre i em formo, però el que em dona a menjar és fer creadora de contingut.
Fa cinc anys la teva vida era molt diferent. T’ho hauries imaginat, això?
Mai de la vida! Jo treballava en una escola infantil i, durant la pandèmia, vaig començar a fer tiktoks. Un ho va petar i, de sobte, em deien si volia dedicar-me a les xarxes. Vaig tenir molta sort.
Recordes la primera vegada que vas fer un vídeo?
Estava molt avorrida, tancada a casa amb l’Arnau, el meu marit, i el meu fill Biel que tenia un anyet. En aquell moment es podien fer doblatges i així vaig començar. Fins que un dia em vaig llançar i en vaig fer un sense doblatge, sortint jo en pantalla. Tractava sobre la tornada a l’escola segons les fases del desconfinament. M’ho va proposar el meu pare, de fet.
Així que el responsable és el teu pare…
Sí. De fet, tant el meu pare com la meva mare, que tots dos són professors, m’han donat moltes idees. També l’Arnau. Molts vídeos sorgeixen de coses que els han passat a ells.
Per què et vas centrar en el tema de la maternitat?
Perquè sento que la maternitat està molt invisibilitzada. Vaig mirar de fer-ho amb humor i amb molta normalitat. Sovint la gent té una imatge ideal de la maternitat que moltes vegades no és així. Per a mi ha estat meravellós, eh? La cosa més maca que m’ha passat a la vida. Però té moltes etapes i crec que parlar-ho naturalment, rient de la situació, era una bona manera d’apropar-me a la gent i que se sentís identificada.
Per què creus que van funcionar aquests vídeos?
No en tinc ni idea, la veritat. Em va començar a anar molt bé quan vaig fer els tipus de mares, inspirant-me en casos reals que veia en aquell moment. Potser la clau és la naturalitat i la realitat. No mostro res que no sigui real. Ensenyo el que soc i parlo del meu dia a dia a les històries i em sembla que això crea una comunitat i la gent et sent molt propera. Et veuen pel carrer i et diuen que, per a ells, soc una amiga. I això és molt maco!
I com portes l’odi a xarxes, el hate?
Bé, és complicat (riu). Perquè, al final, facis el que facis, sempre et caurà hate. Sempre hi ha algú que opina diferent, a qui li caus malament… i que t’ho fa saber. Mira, aquesta feina té moltes coses bones i algunes de dolentes. I te les has de menjar i ja està. Has de saber portar-ho, perquè al principi m’enfonsava molt i vaig estar a punt de deixar les xarxes. I això que en tinc poc, de hate! Però penses “si no he fet res… què passa?”. És una cosa que vas aprenent a portar.
I com ho aconsegueixes?
Amb tots els missatges bons. Al final, el hate el que fa és que et centris molt en els missatges dolents i no vegis que en tens deu de dolents i tres mil de bons. Per què hem de posar el focus on no és? Hi ha tanta gent que m’ha abraçat pel carrer i m’ha donat les gràcies per haver-la acompanyat durant una malaltia o la que s’ha posat a plorar quan m’ha trobat… I m’expliquen unes històries tan boniques que em fan veure que per això faig el que faig.
Més enllà de les xarxes, ara ets a la nova sèrie de TV3 “La Casa Nostra”. Com hi has arribat?
No ho sé! Per a mi, fer xarxes era com actuar però amb un mòbil. El teatre i el cinema són el meu somni. I, al final, les xarxes m’hi han obert les portes, han estat com una mena de càsting per fer tant l’obra de teatre com aquesta sitcom. És cert que no he arribat com la resta d’actors, fent molts càstings i tal. Però és una finestra que ajuda molt. Estic molt contenta.
Com t’han rebut els actors “de sempre”?
Molt bé. Sempre hi ha el prejudici de la típica influencer que té seguidors i l’han posat a la sèrie per això. Que sí, que jo també ho he pensat perquè ho he vist molt sovint. I ara m’ha tocat a mi (riu). Però també he passat un càsting i tots m’han acollit molt bé i m’ho he passat genial. I el que és bo d’actuar amb gent amb tanta trajectòria és que pots aprendre moltíssim d’ells.
Però no ets la típica influencer que ve del no-res com a actriu…
Sí, però la gent et coneix de les xarxes. Tot el teatre que he fet i el que he estudiat la gent no ho sap i pensen que soc la típica influ. La cosa és demostrar que ets molt més!
Pregunta clàssica: què t’agrada més del que fas?
M’encanta el teatre. És molt viu i tens tota aquesta llibertat de poder improvisar. Però ara que he fet sitcom, que es grava amb públic com si fos teatre, m’ha molat molt.
I què t’agradaria fer que no has fet?
Una pel·li! (riu). M’agradaria mantenir-me en aquest món de la ficció i poder arribar a dir que visc més del teatre i del cinema que no pas de les xarxes, que algun dia s’acabaran.
Has fet comèdia sempre. T’hi veus, fent drama?
Molt! Però costa. De fet, crec que soc molt més de drama que de comèdia. M’encanta el drama. M’agradaria que algú confiés en mi per fer un drama d’aquells que surts plorant del cinema. Però m’és igual, m’ho passo molt bé fent comèdia.
Com et veus en cinc anys?
Signo per estar com ara estic. És que no m’atreveixo a demanar res més. Mantenir la meva família tal com està, potser amb un fill més… nena, si pot ser! Però segur que em toca un altre nen. No passa res… els estimo igual (riu).
- Si voleu veu l’entrevista en vídeo, podeu fer-ho a la web de Gavà televisió.
QUATRE DADES
Nuria Casas (Gavà, 1991) sempre havia sentit passió per la interpretació, però feia de professora d’educació infantil quan la vida li va canviar. El 2020 va fer el primer vídeo a TikTok i el 2021 ja podia viure de les xarxes. La salutació als “queridos seguidores” o els vídeos de tipus de mares s’han convertit en clàssics instantanis i la feina no li ha faltat en aquests anys. Només en xarxes acumula 1,8 milions de seguidors a TikTok i 1,3 a Instagram. Però, més enllà, ja fa dos anys que gira amb l’obra de teatre “¿Buscas pareja?”, co-condueix el pòdcast “Pijama Party” i acaba d’estrenar-se a TV3 com a actriu a la sèrie “La Casa Nostra” de Dani de la Orden. També ha publicat “Iti, el pequeño manatí”, un conte que sorgeix del naixement del seu segon fill, l’Àlex, qui, juntament amb el seu home l’Arnau i el seu altre fill, en Biel, conformen una de les famílies més populars de les nostres xarxes. Tota una trajectòria fulgurant que ha estat reconeguda recentment amb el premi GenZ.
