La Fira d’Espàrrecs és a punt d’arribar a la seixantena edició. Com es viu, un any més, aquesta gran celebració de la pagesia de Gavà?
Es viu amb la il·lusió de divulgar el que és més important, que és l’espàrrec que li dóna nom. No hem d’oblidar que l’espàrrec blanc és un producte que a Catalunya només es conrea a Gavà i això és fonamental perquè porta el nom de la nostra ciutat arreu. No dic que siguin millors o pitjors, però sí que podem dir que són els únics que són cent per cent catalans.
És una fira eminentment agrícola, però a la que s’hi han incorporat altres sectors.
Quan va començar, l’any 1932, només era una fira d’agricultors que hi portaven els espàrrecs. A dia d’avui, els pagesos sols no la podríem fer. A més del suport de l’Ajuntament i dels altres sectors que s’hi afegeixen, dins mateix de la Mostra Agrícola també hi trobem productes de persones que conreen terres sense ser pagesos. Però també hi col·laboren i s’hi esforcen per fer la Fira més gran.
De tot el que conrea, l’espàrrec és el producte que més s’estima?
Crec que, com a president de la Cooperativa Agropecuària, tinc l’obligació moral d’intentar fer-ne. Mentre ocupi aquest càrrec cultivaré l’espàrrec amb més o menys qualitat i quantitat. Tampoc vull entrar en si fer-ne és rendible o no. No vull plorar.
Doncs, hi ha qui diu que els pagesos es queixen sovint.
Jo no ho faig. Crec que la queixa no serveix de res. Si és té un problema s’ha de saber defensar, explicar i gestionar, especialment les persones que tenen, -que tenim-, un càrrec. Intentar fer llàstima no serveix de res i acaba desvirtuant el que vols aconseguir. El treball, l’esforç i la il·lusió donen més èxits que fracassos. I no exclusivament econòmics, també d’un altre tipus.
De quin tipus?
La satisfacció de fer una cosa bé, també és un èxit. És el que intento fer sempre.
En aquests dies de fira, la pagesia es mostra a tota la ciutat i recorda que continua ben viva. Quin és l’estat de salut de l’agricultura a Gavà?
Gavà té l’agricultura que té. El cens agrari és baix, però aquest és un problema de tot el territori espanyol, no només nostre. El món actual, que ens permet rebre productes dels cinc continents, ens dóna una tranquillitat que també és un risc per una agricultura que no s’ha sabut adaptar als nous temps. Potser tampoc no hem sabut aprofitar els diners que han arribat de la Unió Europea en aquests anys per fer una agricultura més rentable. S’hauria d’haver fet, però no s’ha fet.
I quin futur li veu?
Aquesta és una bona pregunta, però és difícil de respondre. Actualment, amb els temps de crisi, hi ha molta gent que està tornant al camp, ocupant masos que eren buits i fent agricultura que en diuen ecològica. Entenc les persones que ho fan i pot ser una solució puntual per a elles. Però, és clar, aquesta no és una agricultura de futur, que produeixi riquesa, que doni prosperitat al país. Crec que s’han de trobar idees més intel·ligents per garantir el futur de l’agricultura.
La crisi que vivim també afecta el camp. Quina creu que és la solució per sortir-nos-en?
La clau és la il·lusió. Voldria que la gent veiés que amb il·lusió, ganes i centrant-nos en l’esforç de cadascú podem tornar a aixecar aquest país. Amb odi, insults i ofenses no ho aconseguirem. A Gavà o a qualsevol lloc, si ho fem plegats, podem aconseguir coses que ens donin nom i prestigi.
Centrant-nos en vostè, per què fa de pagès?
L’agricultura és al que sempre m’he dedicat. Ja ho feien els meus pares i els meus avis. Però ho faig perquè m’agrada: afegir-hi més coses, sobra.
No ha pensat mai en deixar-ho?
No. I he tingut oportunitats per fer-ho, però mai he volgut. Jo sóc pagès perquè gaudeixo de la meva feina, de cada cultiu que toco. La sento ben endins, l’agricultura. Fins al punt que fins i tot he volgut fer-me la casa al camp, amb el sacrifici que això ha suposat per la meva família.
Per què es va decidir a viure també a la zona agrícola de Gavà?
Em va semblar que no hi podia haver res millor que aixecar-te de bon matí i veure ja la terra o escoltar el gall que canta. Són coses que em donen alegria i em fan tenir il·lusió.
Però, malgrat tot, fer de pagès és una feina molt sacrificada…
Especialment per a la meva família. Sé que a la meva dona, per exemple, li costa un sacrifici compartir-me amb la terra. A més a més, per exemple, jo no he fet mai vacances. La gent em diu que això no és vida i, en certa manera, els haig de donar la raó. Però, és clar, tots som com som i jo tinc aquest defecte, que és el camp.
I està satisfet de la vida que ha passat al camp?
Les persones arribem fins allà on ens proposem. M’ha agradat molt la terra, he gaudit fent molts cultius diferents: m’hi fixo, m’informo i busco la manera que allò pugui donar-me un profit. I no es tracta només de profit econòmic. Perquè jo sempre he cregut en aquella màxima que diu: No és més ric qui més diners té sinó qui sap viure amb menys.
Abans d’acabar, què li diria qui ens estigui llegint per animar-lo a venir a la 60a edició de la Fira d’Espàrrecs?
Home, aquesta és una pregunta obligada! (riu). A la persona que no la coneix, o que en té notícies però que no hi ha estat mai, li aconsellaria que vingués. Perquè l’espàrrec de Gavà és tan significatiu per a tot Catalunya que val la pena conèixer-lo. A més a més, aquesta fira té unes dimensions i una manera de presentar els productes que imprimeix ganes de tornar-hi a venir. Jo crec que, si s’anima a venir, veurà un bon exemple del que és fer una fira i fer-la amb ganes i amb il·lusió.
BIOGRAFIA
Fill de pagesos i nét de pagesos, en Salvador Bernadó viu de la terra, per la terra i a la terra. És un dels pocs pagesos que té la casa en plena zona agrícola, al costat dels camps on hi conrea espàrrecs, faves, carxofes o tot tipus de productes com els que es poden veure a la Mostra Agrícola de la Fira d’Espàrrecs.
Des del càrrec de president de la Cooperativa Agropecuària, aquests dies es converteix en coorganitzador d’una fira que ha vist passar per moltes etapes durant la seva vida. La passió per la feina i les ganes d’aixecar cada any la fira són dos dels trets que el defineixen.
