Ens trobem a la biblioteca i justament hi ha una exposició de llibres de viatges a l’entrada, on fem l’entrevista. Això és perquè el mes de juliol qui més qui menys pensa en les vacances i en viatjar. I, de viatjar, Tomàs Garcia en sap força. Ja ha passat per més de 90 països arreu del món i ha explicat les seves experiències i recomanacions a l’exitós blog «Viajero Crónico», que també comença a fer fortuna a les xarxes socials.
Què significa aquest indret per a tu?
La biblioteca és un espai on m’he inspirat molt. He vingut moltíssimes vegades aquí a mirar llibres de viatges i guies, a reservar- les, emportar-me-les cap a casa i llegir- les buscant destinacions.
Els llibres de viatges encara són útils en aquests temps d’internet?
Encara! De fet, no fa gaire vaig ser aquí buscant una guia de Montenegro. M’agrada molt el paper, encara que les versions en línia sempre són més accessibles. Però encara faig servir molt el paper.
Com va sorgir el teu blog de viatges?
Vaig començar escrivint per afició, perquè sempre m’ha agradat molt viatjar i molta gent em preguntava per rutes concretes i em demanava consells per anar aquí i allà. Així que vaig pensar que, potser, estaria bé escriure de viatges i que a algú li podria interessar. Tot va començar per afició i ara tinc la sort que m’hi puc dedicar una mica.
I com vas començar a viatjar?
Quan tenia divuit anys vaig fer el primer viatge amb amics, el clàssic Interraïl. Vam arribar fins a Polònia en una ruta de tres setmanes… i vaig saber que allò era el que m’agradava fer. Em vaig enganxar molt ràpidament i vaig començar a viatjar sempre que podia. I ho vaig lligar de seguida amb l’escriptura, fent diaris de viatge. I, a poc a poc, ho vaig anar traslladant al blog.
Ets un viatger dels que ho té tot organitzat o et vas deixant sorprendre?
Abans m’agradava molt improvisar. Sortia de casa amb el bitllet d’avió i, a partir d’aquí, anava fluint. Sí que és veritat que, de vegades, patia per trobar un lloc on dormir. Això ho he canviat una mica. No és que ara reservi amb antelació, perquè soc massa inquiet, però vaig reservant un o dos dies abans.
Internet hi ha ajudat molt…
Ha canviat radicalment la manera de viatjar. Els que vam començar sense el mòbil i el món digital trobem una mica a faltar allò de no saber què et trobaràs. Però ara tot és més accessible i pots buscar hotels o restaurants amb molta facilitat arreu del món.
Ets de repetir o només vols sumar noves destinacions pel blog?
Intento tenir espai per a destinacions noves, però també per repetir. Quan vas a un lloc on no hi has estat mai, mires de fer una cobertura molt completa, amb articles que serveixin de guia del que és bàsic. Però, quan repeteixes, és completament diferent. Ara acabo de ser a Txèquia per quarta vegada i ja no tens la pressió de veure «el que s’ha de veure». M’agrada repetir, però com que el temps és limitat, no ho puc fer tant com voldria.
Et consideres bon company de viatge?
Soc dels companys de viatge més fàcils que et puguis trobar. Tothom m’ho diu. A través del blog he viatjat amb gent que no coneixia gairebé de res i es pot dir que ha anat molt bé.
I prefereixes fer-ho sol o acompanyat?
Home, acompanyat es viatja molt bé. Però m’agrada molt viatjar sol i necessito fer un viatge així almenys un cop l’any per estar tranquil i amb mi mateix. És cert que has de prendre tu totes les decisions, però fas el que vols, sense haver de donar explicacions. (riu)
Voldries visitar tots els països del món?
No és el meu objectiu. Home, si ho fes, em faria il·lusió. Però per la simple curiositat de conèixer tants llocs diferents. Hi ha gent que té aquest objectiu i que ha visitat algun país només un o dos dies. Trobo que és una experiència gairebé furtiva que no m’acaba d’omplir i que se’m queda curta.
Ja pots esborrar alguns de ben curiosos, com el Turkmenistan…
Ara s’està fent una mica popular. No sé si la meva visita hi ha tingut alguna cosa a veure, perquè vaig fer un vídeo que es va fer molt molt viral amb més de vuit milions de visualitzacions i centenars de preguntes. De fet, vaig ser només el visitant 111 que entrava al país aquell any. Va ser una experiència molt singular. M’agrada visitar, cada cop més, destinacions que no siguin tan comunes.
Acabes de ser pare. Com t’afecta per viatjar?
S’ha de tenir molt de temps i molta comprensió per part de la família. I ara encara més! S’han de buscar racons per continuar viatjant, sobretot ara al principi. Haig d’anar aconseguint «excedències» de la paternitat per poder-me’n anar set o vuit dies (riu).
I viatjar amb la nena?
Depèn de la destinació. Per exemple, l’any passat vaig fer un trekking de deu dies per l’Atles, al Marroc, i aquí no pots anar amb un nen penjat. Però, vaja, la nena té cinc mesos i ja ha visitat set països. No crec que es pugui queixar. (riu)
Quin és el millor viatge que has fet?
Sempre em costa molt contestar a aquesta pregunta, però si hagués de triar-ne un seria a l’Àfrica. Entre Uganda, Zimbàbue i São Tomé i Príncipe. Són tres destinacions que m’han encantat.
I el pitjor?
No recordo cap viatge que hagi estat dolent, però sí que he tingut males experiències. Per exemple, tothom parla meravelles de Budapest i, quan hi vaig anar amb dinou anys, només arribar, em van acorralar entre quatre o cinc persones, i em van robar tot el que portava. No va ser la millor presentació i fa que no en tingui un bon record.
Quin error cometem quan viatgem?
Anar als mateixos llocs on va tothom. Crec que és un error perquè es poden trobar destinacions molt maques i molt barates sense tanta massificació. No dic que no s’hagi d’anar a Roma o a París, però és que ara mateix, amb les xarxes socials, fins i tot acabem anant tots als mateixos restaurants i ens trobem amb dues hores de cua per dinar. Crec que ens hem de deixar portar una mica, passejar i anar veient què ens trobem.
Doncs va, recomana’ns una destinació poc coneguda…
Hi ha un país que encara no és gaire conegut, però crec que no li durarà gaire: Oman. En vuit o deu dies pots fer un recorregut per veure la capital, ciutats històriques medievals, una reserva de tortugues marines o un desert on no trobaràs gairebé ningú. A més, és una destinació molt barata. Això sí, aneu-hi a partir de l’octubre, que fa molta calor.
- Si voleu veu l’entrevista en vídeo, podeu fer-ho a la web de Gavà televisió.
EN QUATRE DADES…
Tomàs Garcia (Barcelona, 1984) fa molt que viatja i molt que escriu sobre els llocs que visita. Una afició que s’ha convertit en feina gràcies al blog «Viajero Crónico», que va arrencar fa set anys i que és un espai que vol ser d’ajut per aquelles persones que vulguin viatjar per lliure i organitzar-se les rutes a la seva manera. De fet, actualment, també ofereix assessories personalitzades per a viatgers. Tot i que el blog li funciona molt bé i que a xarxes ja acumula més de cent mil seguidors, encara treballa a l’Ajuntament de Gavà, on fa d’administratiu. Una feina que li ofereix estabilitat econòmica per continuar viatjant. Tot i que assegura no preparar-s’ho gaire i viatja per inspiració, és un enamorat de l’Àfrica i espera poder- hi tornar aviat mentre té en cartera els pròxims viatges: a Menorca, Iraq i l’Àsia central. Una mica de tot per continuar nodrint el blog, que podeu trobar a www.cronicoviajero.com i també a les xarxes socials TikTok, Instagram, X i YouTube.
